Bona entesa amb matisos a la trobada sobre Europa

“Ha estat una reunió llarga i profitosa.” Així va definir el cap de Govern, Xavier Espot, la primera trobada de totes les forces polítiques –les parlamentàries i les extraparlamentàries– per abordar el pacte d’Estat amb relació a l’acord d’associació amb la Unió Europea. Un Espot que es va mostrar optimista de poder assolir convèncer tots els partits, després de veure que les demandes realitzades eren “susceptibles de ser incorporades”. De fet, la resta de formacions que no conformen la majoria –Concòrdia, Partit Socialdemòcrata i Liberals–, així com aquelles que no estan al Consell General –terceravia i SDP– van mostrar bona predisposició per acostar posicions amb l’executiu si bé també van deixar clar que encara hi ha aspectes per concretar. Així, propostes com la d’incloure un observador extern a les negociacions que doni veu als grups parlamentaris o donar més importància als membres del Consell Econòmic i Social es van veure amb bons ulls per part de la majoria.

Així i tot, la més escèptica va ser Carine Montaner, que va presentar un document alternatiu al del Govern. El principal escull per a la líder d’Andorra Endavant són “les presses, que no ens encaixen”. Així, Montaner va as­severar que tot i la “finestra d’oportunitat” que s’obre amb la presidència espanyola de la Comissió Europea, “seguim sent escèptics amb l’acord d’associació; som els que tenim més dubtes”. També va plantejar matisos el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, que si bé va mostrar-se obert a acabar signant un document, sí que va voler deixar clar que “el que ens han presentat no és ben bé un pacte d’Estat, sinó un pla de treball de com es comparteix la informació interna”, la diferència entre “un acord polític i un pacte d’Estat”. Així, Escalé va defensar que només s’està negociant una metodologia de treball mentre que per a ell un pacte d’Estat hauria de fixar el posicionament d’Andorra i marcar “què estem disposats a cedir com a país”. Així i tot, Escalé va posar en valor “la transparència” de l’executiu, el qual s’ha compromès a donar accés als grups a tota la informació sobre els dossiers que ja s’han negociat.

Una diferència que la socialdemòcrata Susanna Vela no va veure perquè entén que el que es va abordar ahir “és un pacte d’Estat per una forma de treballar i una metodologia per poder tancar el millor acord possible per Andorra; després cada partit té el seu posicionament”, va remarcar Vela, que va demanar que s’incloguin els estudis per tenir en compte els beneficis i els contres de l’aproximació a la UE, però també que s’estableixi un període després de tancar l’acord i abans del referèndum per poder fer pedagogia amb la ciutadania. En aquesta mateixa línia es va mostrar Víctor Pintos –el conseller no adscrit– i Josep Pintat, líder de terceravia, que va deixar clar que “jo vinc com a Josep Pintat i per tant no puc avançar si el partit entrarà en el pacte”.

LES QÜESTIONS QUE REQUEREIXEN ARBITRATGE POLÍTIC A PARTIR DEL JULIOL

Alhora que els partits negocien internament aquest pacte d’Estat, la negociació a Brussel·les continua avançant. Així, segons va detallar el cap de Govern, en la propera ronda de negociació encara s’abordaran qüestions de caire tècnic, però a partir del juliol s’obriran aquelles temàtiques que poden necessitar un arbitratge polític. Així, a partir del juliol Andorra i la Unió Europea començaran a abordar la qüestió de la lliure circulació de persones i el control sistemàtic dels antecedents penals, els aspectes vinculats als serveis financers –en què el Principat demana tenir accés a la liquiditat del BCE i un prestador d’última instància–, així com l’element de les telecomunicacions, en què Andorra espera poder mantenir el monopoli del servei, encara que sigui només “de forma pràctica”, va detallar Espot. A més, el cap de Govern va detallar que a partir del juliol també es recuperaran les negociacions bilaterals, ja que una part de l’acord es negocia conjuntament amb Mònaco i San Marino, “on encara queda per negociar un 20% de l’acord”.