habitatge
L'Horta del Valira de la Seu d'Urgell acollirà prop de 900 pisos
L’alcalde de la Seu prioritza urbanitzar aquest espai perquè es facin nous edificis i la creació d’un parc municipal de lloguer
Joan Barrera és el nou alcalde de la Seu d'urgell des de dissabte passat.
El nou alcalde de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, donarà prioritat a la construcció d’habitatges a l’Horta del Valira, on hi podria haver en el futur fins a un total de 900 pisos. Segons va afirmar Barrera, “hem fet moltes coses malament en el tema de l’habitate i ara n’estem pagant les conseqüències, amb la pressió que suposa que ara molta gent d’Andorra es vol traslladar a viure a la Seu”. De fet, segons va explicar, s’està parlant de la urbanització d’aquest espai des del 2008, però fins ara no s’ha pogut materialitzar, i per tant “no s’ha posat sòl a disposició dels interessats perquè es pugui portar a terme la construcció de pisos”. “Han trigat 15 anys a engegar la urbanització”, va recordar Barrera, al temps que afegia que “no en sé els motius però van fer una cosa mal feta perquè has de portar totes les instal·lacions bàsiques i ha costat dos milions d’euros; es tracta d’un exemple de mala gestió, de com no s’han de fer les coses, i ara cal facilitar que els propietaris puguin construir”. El nou alcalde urgellenc considera que els 900 habitatges que es poden construir en aquest indret es poden materialitzar “relativament ràpid” i més endavant fins i tot es podria ampliar aquesta quantitat perquè hi ha una altra zona, també a l’Horta del Valira, que també es podria urbanitzar.
La política en matèria d’habitatge de Compromís, el grup al qual pertany Barrera, passarà també per la construcció de pisos públics per a aquells col·lectius que no poden fer front als actuals preus existents al mercat immobiliari. “El problema és que l’ajuntament tampoc ha tingut interès fins ara a fer un parc d’habitatge municipal de lloguer per a famílies vulnerables o per a joves”, va assenyalar Barrera, que considera que aquestes dues iniciatives poden ajudar a “estabilitzar els preus” dels habitatges a la ciutat, que han experimentat una alça considerable des que hi ha moltes persones d’Andorra que se’n van a la Seu. “No hi ha hagut sòl per construir i, per tant, el nombre d’habitatges és gairebé igual que fa vint anys, la qual cosa crea un problema que es fa encara més gran quan ens ve gent d’Andorra”, va emfasitzar l’alcalde de la Seu.
Barrera no vol entrar en si el futur model que podria acabar aplicant Andorra seria el de Mònaco, que té la pràctica totalitat de la població treballadora vivint fora de les fronteres a causa dels elevats preus que hi ha a l’interior del país. “Això dependrà del que es construeixi a partir dàra. No ens hem de fixar en el model que decideixi Andorra, sinó que des de la Seu d’Urgell hem de col·laborar i fer la feina perquè la gent que vagi baixant, i també que els ciutadans de la Seu puguin trobar un lloguer a un preu raonable”, va manifestar.
Compromís va exposar durant la campanya electoral que veu factible aconseguir que hi hagi un centenar d’habitatges de promoció pública en els propers quatre anys. Això, segons Barrera, seria possible si els 65 pisos tancats que són propietat d’entitats bancàries o de la SAREB es poguessin destinar a joves i famílies amb un lloguer social. Una altra línia a seguir seria la rehabilitació d’edificis del Centre Històric.
"ENS OPOSEM ALS CENTRES COMERCIALS ALS AFORES DE LA SEU D'URGELL"
Dos nous centres comercials, un Aldi i un Bon Preu, s’instal·laran properament a la Seu d’Urgell. Es tracta de grans superfícies que, segons Barrera, es fan “per als andorrans perquè si només fossin per a la gent de la comarca no es farien”. “Ens oposem que hi hagi centres comercials als afores de la Seu perquè això fa que la gent no entri a la ciutat. I és que el que nosaltres volem és que hi hagi vida a la Seu”. Barrera recorda, però, que “no es pot fer res perquè no s’instal·lin” aquest tipus de centres, però sí que es poden fer actuacions per “pal·liar l’efecte que tenen per al teixit comercial de dins de la Seu, que s’ha de revitalitzar i que ara mateix està tocat i amb els centres comercials no anirà millor”. En aquest sentit, la postura de l’ajuntament serà afavorir l’activitat comercial dins de la població, “que genera riquesa i llocs de treball, cosa que és molt important”. “Els centres comercials no s’haurien d’haver posat mai i dos més no aportaran grans coses positives a la Seu d’Urgell, però com dic l’únic que podem fer és intentar donar vida al comerç interior”, va afegir Barrera.