La nacionalitat segueix sent poc atractiva

Demanar la nacionalitat andorrana no acaba de ser un atractiu per als residents que ho poden fer. Segons les darreres dades d’Estadística, només el 6,1% dels residents que podien demanar la nacionalitat –és a dir que portaven més de vint anys vivint de forma ininterrompuda al país– ho van fer. Una situació que, segons el sociòleg de l’ARI Joan Micó, és deguda principalment al fet que no existeix la doble nacionalitat. “És una de les preguntes que fem a les enquestes anuals; hi ha molts motius, però principalment seria el fet que no hi ha doble nacionalitat i per tant no es vol renunciar a la nacionalitat d’origen.” Així, Micó apunta que això seria degut al dubte de si en algun moment es vol tornar al país d’origen –especialment un cop la persona s’ha jubilat– però també perquè “el procediment per demanar la nacionalitat i fer l’examen acostuma a fer mandra”. “Hi pot haver també una proporció que decideix no perdre la nacionalitat d’origen per poder seguir votant al seu país”, apunta Micó, si bé deixa clar que són una minoria.

Tanmateix, les dades apunten que si bé hi ha hagut un increment en nombre absolut de les persones que podien fer aquest pas i no decidien fer-ho, el percentatge sempre es manté de forma similar en els darrers anys. “Acostumem a veure que dos terceres parts dels que poden demanar el passaport no ho fan.” Això suposa, per exemple, que el 2022 només 961 residents van demanar la nacionalitat, 77 menys que el 2021. De fet, en els darrers anys només durant el 2020 es van demanar menys sol·licituds que el darrer curs (838), un fet que es pot atribuir a la pandèmia. Tanmateix, el percentatge de persones residents que sí que decideixen demanar el passaport andorrà es manté estable entre el 6,5% i el 5,2%. Per contra, el 2015 hi va haver 14.784 residents que podien demanar la residència, dels quals ho van fer 1.255, un 8,5%.