Sis de cada deu empreses fan pagar al client la inflació
L’hoteleria és la branca que s’ha vist més afectada per la inflació que ha derivat en un augment dels preus de venda
Turistes passegen per l'avinguda Meritxell.
El Banc Central Europeu (BCE) va decidir aquest dijous apujar els tipus d’interès un quart de punt, fins al 4%, la taxa més alta des del 2008, perquè preveu que la inflació “continuï sent massa alta durant massa temps” i avança una “probable” alça addicional per al juliol. Els preus segueixen amunt i la inflació perjudica fabricants i consumidors, fins al punt que sis de cada deu empreses andorranes admeten que han hagut de repercutir aquests increments en el preu final que s’aplica al client.
Ho explica de manera molt clara la Cambra de Comerç en el seu informe dedicat als efectes de la inflació: sis de cada deu empreses s’han vist obligades a redefinir les seves polítiques de preus per traslladar l’augment dels costos operatius, si més no parcialment, als preus de venda finals.
El BCE considera que el camí emprès, consistent a apujar els tipus del 0 al 4% en menys d’un any, és l’adequat per aplacar la inflació. La presidenta, Christine Lagarde, ha sorprès els mercats en anunciar una probable nova pujada al juliol. Això suposarà que els tipus passaran al 4,25%.
I a Andorra, com a la resta de països de la zona euro, empreses i ciutadans s’han d’adaptar a aquesta nova realitat. El 36,6% dels negocis assenyalen que les elevades taxes d’inflació, juntament amb l’alça dels costos de finançament, limiten la capacitat de dur a terme nous projectes d’inversió i el 13,8% tenen dificultats per efectuar a temps els pagaments de les factures als proveïdors. Es tracta de tota una cadena que es menja els increments salarials i els beneficis empresarials.
Si aquest escenari inflacionista es perllonga en el temps –com tot fa indicar tenint en compte els anuncis del BCE–, “les empreses hauran de buscar noves estratègies per mantenir-se viables i poder mantenir la seva posició competitiva en un mercat global cada cop més complex”, es remarca en aquest document.
NOUS MERCATS
L’informe de la Cambra apunta a la necessitat de desenvolupar mesures que ajudin a minimitzar els costos, per la via de l’optimització de recursos, la millora de l’eficiència dels processos de producció i comercialització, com també cercar noves oportunitats de negoci o diversificar l’oferta de productes o serveis, per tal d’ampliar la cartera de clients i accedir a nous mercats.
Des d’una perspectiva sectorial, en tots els àmbits analitzats, l’escalada de la inflació ha impactat de manera intensa en el teixit empresarial. L’hoteleria és la branca d’activitat que s’ha vist més afectada per l’augment dels costos d’explotació: 9 de cada 10 empreses (el 91,9% del total) afirmen que estan experimentant un encariment molt notable dels costos (laborals, energètics, de subministraments, logístics...), i 7 de cada 10 (el 67,6%) manifesten que les pressions inflacionistes en els costos han derivat en un increment dels preus de venda. A més, un de cada quatre (el 24,3%) tenen dificultats per dur a terme els seus plans d’inversió.
Pel que fa a la resta de rams d’activitat, l’informe de la Cambra de Comerç indica que la inflació també ha afectat de manera directa i accentuada, per la via del creixement dels costos d’explotació, tant la indústria (el 72,7% del total) com la construcció (64,7%) i el comerç minorista (64,0%).
En segon lloc, l’afectació més generalitzada ha estat la pujada dels preus dels productes o serveis oferts, amb una incidència del 69,7% en el cas de la indústria, del 61,8% en la construcció i del 61,2% en el comerç minorista. En canvi, les dificultats per satisfer els pagaments als proveïdors han estat comparativament més elevades en la construcció (20,6%) que en la resta de branques i l’impacte negatiu sobre la inversió s’ha fet més evident en el comerç detallista (38,8%) i la indústria (37,9%).
REVISIÓ A L'ALÇA PER A LA ZONA EURO
Els economistes del BCE, de fet, han revisat a l'alça les previsions d'inflació per a la zona euro. Aquesta es va moderar al maig fins al 6,1%, amb països com Espanya ja per sota del 3% (en termes harmonitzats). La inflació subjacent, la que exclou l'energia i els aliments frescos, continua sent elevada, però igualment comença a donar signes de desacceleració. Les noves previsions, però, recullen que la inflació mitjana se situarà en el 5,4% aquest any (en lloc del 5,3% que s’augurava al març), i el 3% el 2024.