El 67% de les ajudes que va donar Càritas el 2022 van ser a dones

Càritas Andorrana va fer pública ahir la memòria d’activitats corresponent al 2022, en la qual es constata que les ajudes per una situació de vulnerabilitat són demanades de manera molt majoritària per dones. Durant l’any passat, l’entitat va atendre 1.301 persones en els diferents programes d’acció social que té en funcionament, una xifra semblant a la que es registrava abans de la pandèmia. “Ha estat un any de retorn a la normalitat”, va manifestar el president, Amadeu Rocamora, que va comparèixer acompanyat de la coordinadora, Txiqui Bruna.

Una de les actuacions més importants del passat exercici van ser les ajudes proporcionades als refugiats de la guerra d’Ucraïna, amb un total de 75.000 euros destinats a les seves homòlogues a Ucraïna i també altres països com Polònia, Romania, Moldàvia, Hongria i Eslovàquia. “Vam poder aportar el nostre gra de sorra a través de les Càritas europees”, va afirmar Rocamora. En total, durant l’any passat l’entitat va destinar 504.750 euros als seus programes d’acció social per atendre, acompanyar i donar suport a les persones vulnerables. L’ajuda es distribueix en diferents projectes: Atenció primària (643 persones), Campanya de Reis (220 infants), Rober (213 persones), Banc d’Aliments (148 persones), Suport (49 persones), Transeünts (20 persones) i Reforç escolar (8 infants i joves).

El programa més important és Atenció primària, destinat a persones que necessiten ajuda per cobrir les necessitats bàsiques, com alimentació, habitatge, salut o altres, que ha arribat a 323 famílies, una xifra inferior a la de l’any anterior però que ha registrat més beneficiaris en tractar-se de nuclis extensos. D’aquesta manera, del total de famílies que van ser ateses, el membre principal que sol·licita l’ajuda és en el 67% dels casos dones, mentre que un 33% són homes. A més, es dona la circumstància que el 44% de les persones que van ser ateses viuen soles, amb la qual cosa no tenen una xarxa familiar a la qual recórrer.

Les famílies que reben ajudes són sobretot de nacionalitat espanyola (20%) i andorrana (19%), seguides de les portugueses (16), les ucraïneses (165) i les sud-americanes (155). La principal problemàtica que origina acudir a Càritas és la de caràcter econòmic (27%), però també són moltes les persones que s’hi adrecen per demanar informació i orientació (26%) i altres per temes sanitaris (17%) i qüestions laborals (12%).

El programa Suport, que facilita atenció social, psicològica i jurídica, és el que va créixer més l’any passat, amb 49 usuaris, un 63% més que l’any anterior. En total, es van fer 268 visites, la majoria presencials i un 18% de forma remota. L’entitat reconeix, però, que s’espera més demanda, tenint en compte l’afectació de la pandèmia en la salut mental.

Altres programes molt coneguts de Càritas Andorrana són el Rober, a través del qual es van recollir 74 tones de tèxtil, i que va registrar 216 usuaris, i el Banc d’Aliments, que va recollir gairebé 21 tones d’aliments i productes de primera necessitat i va registrar una davallada d’usuaris.

L'HABITATGE, "PRINCIPAL PROBLEMA DE POBRESA", SUPOSA EL 8% DE LES DEMANDES

El president de Càritas, Amadeu Rocamora, va posar èmfasi que "el problema principal de pobresa a Andorra és el tema de l'habitatge", sobretot pel fet que "és molt car en proporció als sous", i per tant "cada vegada és més difícil accedir-hi, sobretot a un habitatge digne". L’entitat considera que la solució passa per impulsar l’habitatge social per a aquelles famílies que no poden pagar els preus habituals avui dia al mercat immobiliari i també la construcció de pisos a preu assequible per crear un parc públic. Les ajudes relacionades amb l’habitatge suposen ja un 8% del total que es donen des de Càritas, i l’entitat ha creat enguany un programa específic per promocionar unes polítiques justes i sostenibles perquè tothom pugui accedir a un habitatge digne. “Contínuament hi ha casos de persones que venen a Càritas pel tema de l’habitatge”, va explicar Rocamora. Un element que ha tingut també una incidència negativa en aquest àmbit ha estat la desaparició d’alguna pensió, cosa que ha implicat la disminució de llocs per allotjar-se.