Límit als preus del lloguer dels pisos de la Seu d'Urgell

La Seu d’Urgell entra a formar part de la llista de municipis catalans on s’implantarà el nou reglament per limitar els preus dels lloguers. La nova llei, que comprèn més de sis milions de persones, és a dir, més del 80% de la població catalana, decreta que els nous contractes de pisos particulars no podran superar el contracte vigent durant els cinc anys anteriors. En el cas dels immobles s’aplicarà l’índex de preu de referència que establirà l’INE el 2025 si la persona propietària té deu o més edificis d’ús residencial o una superfície de més de 1.500 metres quadrats d’ús residencial. Aquesta llei busca destensionar les zones més afectades, limitar els preus i ampliar l’oferta dels lloguers “per garantir el dret a l’habitatge”, segons va afirmar la consellera de Territori, Ester Capella. Catalunya ja disposa d’un índex propi i el departament de Territori n’ha sol·licitat l’homologació. La vigència d’aquesta llei és de tres anys amb possibilitat de pròrroga en anualitats.

La baixa oferta de pisos a preus assequibles a Catalunya encara preocupa la ciutadania i la Generalitat proposa noves mesures reguladores per posar límits. Inicialment, 163 municipis conformaven la llista de zones tensionades fins a la darrera actualització, que fixa la xifra en 140. A banda de les quatre capitals catalanes, alguns dels municipis afectats són Tremp, Tàrrega i Cervera (Lleida), Sabadell, Manresa i Igualada (Barcelona), Olot, Palamós i Figueres (Girona), i Reus, el Vendrell i Falset (Tarragona). La Generalitat ha acordat que aquests municipis mostren un especial risc d’oferta insuficient de l’habitatge assequible a causa d’una crisi creixent d’assequibilitat en el mercat del lloguer. El gerent de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, Òscar Gorgues, afirma que el càlcul per declarar un municipi com a zona tensionada “és molt discutible”, però afavoreix que es declari la quantitat més gran de municipis possibles com a zones tensionades. Les comunitats governades per Partit Popular temen que la mesura sigui “ineficaç” i aconsegueixi l’objectiu contrari, és a dir, restringir l’oferta.