Prop de la meitat dels joves no va votar el 2-A

No és un fenomen nou ni sorprèn ningú. Són moltes les convocatòries electorals en què la població jove és la que ha mostrat més mandra per apropar-se a les urnes i el 2 d’abril passat no en va ser l’excepció. Les xifres que ahir va facilitar el departament d’Estadística ho reflecteixen perfectament, i a les darreres eleccions generals més d’un 44% dels electors d’entre 18 i 25 anys es van desentendre de participar en la contesa. Mentre que dels 26 als 55 anys un 41% tampoc va participar-hi. Ambdues franges són les més abstencionistes quan es fa la comparativa per edats.

Ni l’aparició de noves formacions o pactes, ni el context econòmic i social on s’han de decidir punts transcendents per a les noves generacions van motivar les persones dins d’aquest tram d’edat a votar. De fet, és la mateixa dinàmica que s’observa des del 2009, amb alts i baixos però sempre per sota de la participació de la resta de franges per edat.

Una altra dada destacada: l’anàlisi de les dades de participació en les eleccions generals del 2 d’abril revela que hi va haver una reducció de votants de 36 a 45 anys del 15,5%, 584 electors, respecte als comicis del 7 d’abril del 2019. I el major augment en l’exercici del sufragi comparant les dues cites es va registrar entre els votants de 56 a 65 anys, amb un 21,3%, 606 persones més que quatre anys abans, i en les de més de 65 anys, amb un creixement del 19,6%, 539 electors en xifres absolutes. El recull indica que per lloc de naixement la pujada de votants més elevada va ser l’11% dels nascuts al Principat, que es concreten en 1.219, i hi ha 840 dones votants més en aquest període. L’augment en el cas dels homes és de 580.

Als comicis del 2 d’abril estaven convocats a les urnes 29.958 electors, que suposen un 47,6% de creixement respecte als de l’abril del 2009, amb 9.660 votants més. I finalment va dipositar el vot 20.058 persones, que representen una alça de 4.772, un 31,2% per sobre del total del 2009. Estadística assenyala que el volum dels no votants ha crescut un 97,5% del 2009 al 2023, en passar de 5.012 a 9.900 persones, fet que ha situat l’abstenció en un 33%. En aquest global destaca la baixada de 5,6 punts dels electors de 36 a 45 anys i dels residents a Sant Julià, amb un descens de 2,9 punts.

Resulta molt interessant comprovar com els electors que no van néixer a Andorra van participar més a les eleccions. La diferència és mínima, però és curiós que les persones que han adquirit el passaport per naturalització hagin votat més: un 68%, dos punts més que els electors nascuts al país.

Les parròquies amb menys abstenció van ser Ordino (23,6%) i Canillo (27,9%), mentre que les parròquies d’Andorra la Vella (37,9%) i Encamp (35,4%) presenten els nivells més alts d’abstenció.

Per sexe

La població electoral masculina supera la població electoral femenina (amb una diferència de 454 persones), però el percentatge de votants és superior en el cas de les dones (69,1% entre les dones i un 64,9% pel que fa als homes).

Per lloc de residència, s’observa que la població electoral que no viu a Andorra és la que presenta un nivell més elevat d’abstenció (89,7%). Finalment, el vot judicial segueix a l’alça i cada cop s’apropa més al percentatge del presencial.