Famílies forçades a viure en una humil habitació d'hotel

Els escandalosos preus del lloguer i l’escassa oferta de pisos fan prendre solucions extremes. El dret a l’habitatge digne és un bé de primera instància, però existeix una realitat preocupant de molts residents i famílies en no poder assolir el preu mitjà d’un lloguer d’un pis que es veuen obligats a recórrer a l’habitatge en hotels i aparthotels. Aquests establiments disposen de tarifes mensuals d’entre 400 i 800 euros per a estades llargues, segons informen alguns hotels, que afirmen que moltes de les persones necessitades d’un sostre recorren a aquest format per sobreviure. Una recepcionista va manifestar ahir que alguns dels visitants són de nacionalitat andorrana, però assegura que la majoria són estrangers i “venen aquí perquè no poden pagar-se un pis”. La majoria hi estan instal·lats durant molts mesos i, en algun cas, alguns hotels han acollit persones que no han pogut trobar una feina i han hagut de marxar del país.

En Rafael té 55 anys, és andorrà i està vivint sol en una habitació d’hotel de Santa Coloma d’escassos metres quadrats per poc més de 600 euros mensuals: “Estic fart de viure així.” Fa dos mesos que busca un pis per ins­tal·lar-se, però no en troba cap a un preu assequible i equivalent al seu salari. Segons assegura, li reclamen un 33% més del que li permet el sou. Està inscrit en set immobiliàries del Principat, però cap li ha sabut proporcionar un pis d’acord als seus requisits. En Rafael considera que està vivint en el llindar de la pobresa i reclama “solucions d’urgència”, citant-ho textualment, com a resposta a la crisi dels preus del lloguer. La situació del Rafael és particular, però assegura que moltes altres persones es troben amb el mateix patiment, incloent famílies, menors, gent gran o adults que viuen sols. Posa l’accent, sobretot, en el fet que molts dels hotels del territori andorrà acullen persones que estan en aquestes condicions, però ells no poden actuar ni prendre decisions, atès que no és cap situació en condicions d’il·legalitat.

De les 37.451 llars que constaven al país el 2021, 23.933 van ser declarades en règim de lloguer, és a dir, més del 60% de la totalitat. Això indica que una àmplia proporció dels habitatges del Principat estan disponibles per ser llogats. Tot i això, l’oferta s’escurça a mesura que els preus es van apujant. Les xifres que va presentar el departament d’Estadística el mes de febrer passat estimen que més de sis mil pisos es troben buits o en situació de desús, concretament 6.238, ateses les dades que recullen a partir del consum elèctric. Aquests habitatges, que representa més del 25% del total dels pisos de lloguer, ofusquen l’oferta d’habitatges disponibles i en limiten la compra o lloguer. Aquestes llars provoquen debat al Principat i s’anomenen pisos fantasma. Tot i això, és complicat afirmar que ningú hi viu.

Segons va confirmar l’entrevistat al Diari, alguns hotels s’han dirigit al Govern en diverses ocasions, com és el cas d’aquell en el qual està vivint, per denunciar aquesta realitat. Però insisteix que no hi ha hagut resposta per part seva. Li preocupa que les futures generacions puguin trobar-se en aquest estat de precarietat, però el que més tem és “el poc coneixement” o la manca d’interès per donar visibilitat al problema. Argumenta que vol fer arribar el seu cas a la població per despertar consciències i mantenir obert el debat dels preus dels pisos, així com el de les famílies residents en hotels. Per tant, vol traslladar la precarietat de l’habitatge a la política pública. “Vull fets, no paraules”, declara. Tot i això, reitera que “no em rendiré” i “seguiré lluitant”.

La resposta del Govern, segons aclama el testimoni, “és nul·la i basada en fal·làcies”. I manifesta la seva decepció amb l’Administració atès que cap de les lleis reguladores continuen sense facilitar millores en el seu cas i tem que d’altres persones es trobin en una condició similar o pitjor. Assegura que això dona peu a una realitat de precarietat i insuficiència que no correspon amb la imatge que està projectant el Principat a l’exterior des de fa anys. I determina que “el Govern està serpentejant”.