El recel monegasc amb la UE

Mònaco té també les seves veus crítiques amb l’acord d’associació amb Europa. Possiblement amb to més alt i ferm que les que hi ha a Andorra, les especificitats no són les mateixes i tampoc la protecció que té de França, però un gir brusc de l’estat monegasc remouria la negociació a Andorra.

El mes de febrer passat es va crear l’associació Objectiu Mònaco; i tot just comença a donar-se a conèixer comencen a publicitar-ho. Tots són actors de la vida econòmica i social monegasca que demanen més transparència en les negociacions en curs entre el petit Principat i la Unió Europea.

L’associació té Stéphane Garino al capdavant, president de l’Ordre de Comptables Públics, i reflecteix la diversitat de les professions i empreses representades. Hi ha diversos advocats, el degà del col·legi, Thomas Giaccardi, Christophe Ballerio i Bernard Bensa, però també Philippe Afriat, vicepresident del Col·legi de Metges, o els presidents de la Cambra d’Empresaris de la Construcció, de la Cambra Immobiliària Monegasca o el Col·legi d’Arquitectes, respectivament Fabien Deplanche, Alain Vivalda i Gabriel Viora. Diverses ordres professionals i sindicats que representen indirectament més de 500 membres.

Evidentment, com explica La Gazette de Monaco, no es declaren en contra d’un acord sinó que volen preservar allò que Deplanche considera “el model socioeconòmic europeu més bell”. Ho expliquen en un comunicat de premsa: “La creació d’Objectiu Mònaco deriva de la manca de transparència al voltant de les negociacions en curs sobre un possible nou marc per a les relacions entre la Unió Europea i l’Estat monegasc. Un acord amb la Unió Europea trencaria el model socioeconòmic. Aquestes qüestions, tan essencials per a la dinàmica econòmica del país, s’han de documentar i fer públiques. Tots els monegascos tenen dret a conèixer i avaluar el que està en joc a les negociacions en curs. Tots els monegascos tenen dret a la ciutadania pel que fa al futur de les generacions futures.”

Per tenir-ho més clar, han decidit fer un estudi d’impacte, els resultats del qual haurien d’estar disponibles al juliol, per conèixer els pros i els contres d’un possible acord. Però també per determinar si les adaptacions que podrien exigir-se es veurien compensades amb prou avantatges. No es tracta sobretot d’oposar-s’hi.

El que està en joc fa referència als monegascos, però també als residents i empleats del Principat, especifiquen els fundadors de l’associació. Una nova investigació, per tant, mentre el Consell Nacional i el Govern han posat en marxa la seva. Sobre això últim, Deplanche també indica: “Durant la nostra audiència, les preguntes es van centrar principalment en les conseqüències d’una manca d’acord.”

Una cosa és òbvia: amb Objectiu Mònaco, un nou interlocutor entra en escena mentre l’associació hi veu arribar desenes o fins i tot centenars de membres monegascos, però també residents i empleats estrangers a la recerca de feina, informació o amb l’esperança d’opinar.

L’expedient és sensible al Principat. Des del 2015, els monegascos segueixen amb mirada atenta i de vegades preocupada les negociacions entre el Govern del Príncep i la Unió Europea per segellar un acord d’associació. A través de la premsa o en sessió pública, el Consell Nacional insta regularment l’executiu a no cedir a les línies vermelles marcades pel Príncep Albert II, per mantenir les especificitats de Mònaco al moment de la signatura. També ho critica per la manca d’informació sobre el progrés de les discussions.

Com a Andorra o San Marino, un sector de la classe econòmica demana transparència.