El temor a criar fills

Les respostes són clares. “A mi m’agradaria”, “espero tenir-ne” o “ho contemplo”. Així contesten tres joves d’uns vint anys respecte al desig de voler tenir fills. El Diari s’ha apropat als joves del carrer per conèixer la seva voluntat d’ampliar la família i saber si els preocupa la criança d’un infant. Tot i que alguna opinió quedava en el dubte: “Jo no ho tinc clar, però tampoc ho descarto”, molts dels joves espontanis que han respost han mostrat interès a voler tenir fills, però molts d’ells asseguren que tenen “por”.

Tot i que un infant suposa una alegria familiar, també comporta sacrificis econòmics. En el recent estudi que ha publicat Andorra Recerca + Innovació, juntament amb el grup de recerca Andtropia, s’indica que l’índex de natalitat a Andorra “és un dels més baixos d’Europa” i assumeixen que la mitjana per criar un infant se situa en uns 650 euros, l’equivalent a la meitat d’un salari mínim. “Si cobro el mínim, està clar que no en podré tenir”, ha seguit un dels joves. Per tant, l’encarregada d’elaborar l’estudi, la Marta Alberch, es qüestiona si la baixa taxa de natalitat ve donada per l’alt cost de la criança.

Les famílies poden sentir preocupació o malestar per no arribar a complaure els desitjos dels nens o, fins i tot, no poder cobrir algunes de les necessitats bàsiques de l’infant. Tot i que Joan Micó, un dels encarregats de l’informe, ha declarat que “no vol fer veure a les famílies que tenir un fill és car”, les conclusions apunten que el preu de la criança pot condicionar la idea de tenir un o més fills.

“Volem ampliar la família, però entenem que és un esforç que haurem de fer. No ho qualificaríem de sacrifici tampoc”, esmentava una parella noucasada que ha entrevistat el Diari. La dona de 28 anys, que manté l’anonimat, no veu la manutenció d’un fill com un sacrifici, sinó, més aviat, “abandonar els capricis de la parella per invertir-ho en el fill”. En el seu cas, assumeixen que poden assumir un infant a casa donat la seva situació actual. Però, això no impedeix que “tenir un segon fill o més”, ha puntualitzat el marit, “sí que podria suposar un esforç més gran”, ja que el matrimoni creu que seria necessari recórrer a ajudes públiques o al suport de membres propers.

El departament d’Estadística va assenyalar que, el 2021, va ser l’any de la darrera dècada amb menys naixements per als joves d’entre 18 i 25 anys. Afegeix, a més, que una de cada tres persones d’entre 15 i 24 anys disposa d’una feina fixa, cosa que agreuja considerablement la situació econòmica. Les xifres indiquen que l’índex de fecunditat de la població femenina de 15 a 29 anys es va situar en el 17,95%. Aquesta xifra és la més baixa que s’ha donat en la darrera dècada.

Negocis afectats

Les botigues d’articles i accessoris per a bebès també veuen complicada la situació de la fecunditat al país. “Cada cop atenem parelles més grans”, diu una botiguera. Ha detallat que, en els darrers mesos, atén majoritàriament a parelles d’entre 30 i 35 anys, com a molt joves. Això fa patir el seu negoci i la situació de les futures generacions: “Potser ja no em compraran.”

Les escoles bressol també són un negoci que pot estar afectat per l’índex de natalitat. Una encarregada d’una guarderia de la capital assegura que no ha vist canvi en el seu negoci: “Aquest any tinc més nens que l’any anterior.” No ha tingut afectacions, però puntualitza que la situació postpandèmica ho ha afavorit.