Els refugiats responen als tòpics que tenen diners i viuen d'ajuts

El Dia internacional del refugiat es va celebrar el passat dia 20 amb una crida a trencar mites i falses creences i a avançar en la inclusió. Aprofitant aquest data, que també va tenir ressò a Andorra, el col·lectiu d’ucraïnesos desplaçats al Principat per culpa de la guerra ha volut també respondre a tots aquells tòpics que s’estan fent córrer entorn d’ells, com que són gent acomodada, amb cotxes de luxe, i que no necessiten treballar, entre d’altres.

Són estereotips falsos, que molesten i, sobretot, fan mal homes i dones que van sortir per cames per evitar els míssils i els drons. Anastasiia Kravets, presidenta de l’Associació Cultural d’Ucraïnesos a Andorra, va estar des del primer dia al costat dels seus compatriotes refugiats, i lamenta amb tristesa els comentaris que sovint ha de sentir sobre els seus paisans.

“El primer mite”, comenta, és que els refugiats d’Ucraïna són tots rics, “condueixen Lamborghinis i Porsches, porten roba cara i accessoris cars”. L’activista cultural ho nega rotundament: “No és cert, totes les dades es poden trobar al servei social. La majoria estan treballant. Les dones treballen en empreses de neteja, algunes a la Massana, altres a Escaldes, també com a desempaquetadores a l’Andorra 2000, manicuristes en salons d’Escaldes, netejadores a Perfumeria Júlia, i això són fets”. Kravets remarca que cobren el salari mínim, tenen fills i intenten pagar-ho tot ells mateixos sense necessitat d’ajudes. “Una persona que té molts diners aniria a fer aquesta feina? inequívocament, no”, respon ella mateixa.

En aquest dibuix de la realitat que viuen els refugiats del seu país, subratlla que qui té molts diners no vol viure en un hotel durant un any, i compartir cuina, menjador i lavabo comuns amb 100 persones més, “sense oblidar que l’hotel és prou lluny i la majoria de gent treballa a la capital i no disposen de transport propi, així que han de començar el viatge cap a la feina unes hores abans per portar els nens a l’escola i després anar a la feina”.

El segon prejudici que molesta és que viuen només de les prestacions socials i reben assistència social només perquè tenen el passaport ucraïnès. Kravets és contundent: “No és així. Al Servei Social d’Andorra cada refugiat té el seu propi inspector, que registra totes les dades de la persona, en primer lloc, sobre la situació econòmica, si el refugiat té feina, demanen extractes dels comptes bancaris, si té estalvis –quants diners hi ha– i quants familiars hi ha”.

Els inspectors tenen instruccions clares: les persones amb diners per viure no reben ajuda. I és que no s’entreguen diners a ningú, sinó targetes per a supermercat i per a roba a Càritas. “Els que tenen Lamborghinis no reben ajuda i ni tan sols la demanen. Hi ha refugiats que ho paguen tot, l’habitatge, les assegurances, etc., i no van demanar res més que una protecció temporal. Aquests també són fets”, assenyala.

La presidenta de l’entitat –que està plenament integrada al país– es refereix també a la creença que els ucraïnesos sempre estan en vaga i això és perillós per al país. La seva resposta és aprofitada per referir-se a l’invasor: el que distingeix el món civilitzat de Rússia és la llibertat d’expressió. Els ucraïnesos respecten la llibertat, per sobre de tot. És un país pacífic, no han atacat mai ningú i ha respectat els seus veïns. I matisa que a Andorra, els ucraïnesos van acudir a una concentració amb la voluntat de cridar l’atenció de la societat sobre el problema d’Ucraïna i sobre els actes “terroristes” de Rússia com a país agressor “que envaeix, mata i tortura gent cada dia. Aquests ucraïnesos que viuen aquí van sortir amb cartells que deien que volen tornar a casa a Ucraïna i demanen ajuda per posar fi a la guerra al més aviat possible. Van marxar pacíficament, amb una petició, i no van fer mal ni ofendre ningú”.

La guerra

Des d’un punt de vista més geopolític, Kravets es refereix a aquelles persones que consideren que Europa no ha de pagar una guerra que no és seva. “Molta gent pensa que la guerra és a la televisió, i si l’apagues, pots seguir vivint en pau. Però no és així. I cal parlar d’això amb la gent i obrir els ulls”. I recorda que l’esclat bèl·lic, segons ella, va començar l’any 2013 quan joves estudiants van sortir a protestar contra la decisió del president d’Ucraïna d’abandonar la integració europea. “Per als joves ucraïnesos, Europa és un somni de viure millor, de ser millor persona, de viure d’una manera europea, és un futur pel qual val la pena lluitar. I aquests nens van ser colpejats per la policia i alguns fins i tot assassinats. Llavors tot el país es va aixecar contra el règim i per la integració europea. No creieu que és valent sortir a lluitar pel futur dels fills i del país, sabent que els podien matar?” I afegeix que després de l’“opressió” de la Unió Soviètica, el poble ucraïnès va decidir que volia viure millor.

MÉS DE 8,2 MILIONS DE PERSONES VAN SORTIR DEL PAÍS A L'INICI DEL CONFLICTE ARMAT

La guerra a Ucraïna ha obligat més de 8,2 milions de refugiats a sortir del país i buscar protecció en altres estats europeus, segons les últimes dades difoses per l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). De tots ells, 5,1 milions tenen protecció temporal o un estatus similar als llocs d’acollida. A més, hi ha 5,4 milions més de desplaçats interns, persones que han abandonat casa seva i que ara viuen en altres punts d’Ucraïna, segons l’última estimació de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM). Aquest mes, ACNUR va recalcular a la baixa la xifra que donava de refugiats –prop aleshores als 7 milions– en detectar un moviment de tornada encara que amb els càlculs nous ja s’ha tornat a superar aquesta xifra. El gran nombre de refugiats ucraïnesos van contribuir l’any passat a un augment de l’1,3% de la població d'Alemanya, amb una xifra d’habitants que va créixer a més de 84,4 milions.