rEPORTATGE
La ferralla del tabac
Vehicles abandonats o confiscats a la duana francesa són un bon indicador que permet intuir el volum de contraban de tabac a la frontera
Paraxocs desossats, miralls destrossats, llunes trencades... Desenes de cotxes en mal estat semblen aparcats de forma permanent a la frontera entre França i Andorra, al peu de Pas-de-la-Case, del costat del principat. Molts estan registrats, però no pertanyen a senseristes, amants de la natura, ni tan sols a caçadors.
Són cotxes que han utilitzat les xarxes dedicades al narcotràfic i especialment al contraban de tabac. Mercaderies destinades a abastir el mercat paral·lel de Tolosa i de la regió. A les fronteres de tres països (s’inclou Espanya), molts traficants estan intentant obrir-se camí i enganyar els funcionaris. “El codi duaner permet, en efecte, la confiscació de diners, béns, però també mitjans de transport que s’utilitzen per amagar el frau”, sosté Philippe Meslies-Latapie, de la Direcció Regional de Tolosa.
Poden així ser embargats els vehicles dels autors de la infracció, però també de les consegüents infraccions duaneres, o per portar mercaderies ocultes.
“Sovint es tracta de vehicles confiscats, però també de vegades abandonats pels mateixos traficants”, remarca Meslies-Latapie. “Alguns surten amb cotxes vells de la zona de Tolosa i els abandonen a la frontera.” A la vista dels duaners, es donen a la fugida, abandonant els seus automòbils per dirigir-se als còmplices, o fins i tot acaben a peu”.
Un altre cas: “Si un infractor no pot pagar la multa, ni els drets de duana, el vehicle també pot ser embargat”. El resultat és que a menys de dues hores de Tolosa, els serveis de duanes estan desbordats de vehicles per emmagatzemar! Tot i això, els decomissos no es fan sempre, afirma Bruno Parissier, depèn de “les circumstàncies i el valor” de la infracció com a vehicles. Perquè els duaners no intentaran decomissar els cotxes menys valorats.
Si les actuacions acaben sense para-xocs, és perquè a la vista d’un vehicle sospitós, els funcionaris de duanes no només tenen dret a registrar-lo, sinó també a desmantellar-lo. És a dir, que si els duaners els paren a la frontera i desmunten el para-xocs per buscar productes il·lícits, tenen l’obligació de tornar a muntar-lo només si no troben estupefaents. S’enten que tots aquells cotxes que venen d’Andorra sense paraxocs és per aquest motiu.
A l’Ospitalet (Ariège), a la frontera entre França i Andorra, es dispara el tràfic de cigarretes de contraban. Fa un mes, l’alcalde va alertar l’Estat d’aquesta situació que s’havia tornat incontrolable i va exigir el retorn d’una gendarmeria. Una petició que fins ara ha quedat en paper mullat.
Des de fa uns quants anys, els habitants del petit poble viuen al ritme dels traficants de cigarretes. I el fenomen està creixent. Dia i nit, observen impotents una escombrada de vehicles i contrabandistes.
Regularment, els residents presencien escenes al·lucinants. Individus violents que aguaiten als carrers, cremen cotxes utilitzats per al tràfic, utilitzen contenidors d’escombraries com a reserva per als seus carregaments i amaguen els cartrons a les muntanyes.
Els caps de la xarxa procedeixen de Tolosa i Perpinyà i fan servir contrabandistes arribats il·legalment del Magreb. “És un tràfic lucratiu i menys arriscat que les drogues per als delinqüents. Per exemple, 38 tones de tabac de contraban des d’Andorra generen un benefici net d’entre 500 i 800.000 euros”, calcula Jean-Michel Pillon, director Regional de Duanes de Tolosa.
Carta al president
Davant d’aquesta xacra, l’alcalde de l’Ospitalet, Arnaud Diaz, va escriure una carta al president de la República i al ministre de l’Interior per exigir una brigada de gendarmeria. La ciutat no n’ha tingut un des del 2005: “No estem demanant almoina, serem actors i socis en aquest projecte. Aquesta situació és cada vegada més difícil per a nosaltres, necessitem un Estat fort present al nostre territori per posar fi a aquest tràfic.” La carta enviada el 23 de maig passat encara no ha rebut resposta de l’Elisi.
Avui, un cartró es compra per 40 euros a Andorra, davant de 115 a França.