La llana d'ovella és un problema per als ramaders

Aquests dies colles de xolladors recorren les diferents granges del Pirineu per xollar les ovelles dels ramats abans de pujar a la muntanya. És una feina necessària per al benestar dels animals. La llana de les ovelles, anys enrere, era un complement a l’economia, però actualment és tot el contrari. Els ramaders han de pagar per xollar les ovelles i, per contra, la llana no té cap preu, ningú la vol comprar. Tot i ser un teixit excel·lent, sostenible i biodegradable, s’aposta per altres materials. Són moltes les granges que acumulen sacs plens de llana encara de l’any passat i no troben qui la vulgui, ni que sigui a cost zero. Ara, la llana es considera un material de rebuig. Avui en dia, i de forma majoritària a les explotacions del Pirineu, la llana es llença sense poder-la aprofitar i sense que ningú doni sortida a aquest producte. Amb l’arribada de la calor de l’estiu, comencen a treballar les colles de xolladors, que acostumen a estar formades pels xolladors, que són els encarregats d’esquilar les ovelles; els pessoladors, que s’ocupen de lligar les quatre potes de les bèsties i acostar-les al xollador per facilitar-li la feina, i els ensacadors, encarregats d’arreplegar la llana. Antigament, quan xollaven les ovelles amb tisora, els xolladors necessitaven entre vuit i deu minuts per xollar l’animal i durant una jornada acostumaven a enllestir unes 50 ovelles. La maquinària actual permet xollar una ovella en molt poc temps. La preocupació per la pervivència de la cultura popular de muntanya va ser una de les claus per tirar endavant l’empresa Vital Pirineus, que aposta per aprofitar la llana d’una vintena de ramats de l’Alt Urgell i d’Andorra per confeccionar elements relacionats amb l’ofici de pastor, com mantes, tapaboques, sarrons o coixins. Uns productes que pretenen ser austers i sostenibles i que tenen sortida en diversos països, com ara França, Alemanya o els de nord d’Europa, a més dels Estats Units i Corea. La iniciativa contribueix també a posar en valor la llana, que pràcticament ha deixat de recollir-se i es veu abocada a tractar-se, gairebé, com un residu.