salut pública
La sanitat, en el punt de mira del ciutadà
El temps d’espera a urgències, la manca d’especialistes mèdics i el sistema de copagament són les queixes més repetides per la ciutadania en relació amb el sistema sanitari del Principat.
El sindicat proposa dotar de més recursos l'atenció primària.
La sanitat funciona cada cop pitjor. M’han donat hora amb un especialista d’aquí a tres mesos”, explica en Pep, de 68 anys i resident al Principat des de fa més de 40 anys. El metge de capçalera li ha recomanat visitar un especialista per un problema de salut que no ha volgut precisar, però que segons ell és greu. Tanmateix, la cita no és fins a finals de setembre i lamenta que haurà de viatjar fins a Barcelona per provar si algun altre metge el pot visitar. “No m’havia passat mai en tota la vida”, lamenta. En Pepe no és l’únic ciutadà descontent amb com funciona la sanitat pública en el país. De fet, l’opinió que el sistema sanitari funciona malament és un aspecte cada cop més generalitzat.
El temps d’espera a urgències, sobretot pel que fa als triatges de menys gravetat, ha estat la queixa més repetida pels pacients que van acudir a l’Hospital Nostra Senyora Meritxell durant el 2022. Així ho van presentar aquesta setmana els membres del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) encarregats de recollir i analitzar els qüestionaris de satisfacció dels pacients. “Està tot molt massificat. Tant el metge de capçalera com les urgències”, opina un altre resident de 59 anys que ha preferit mantenir-se en l’anonimat. Afegeix que “triguen hores a atendre’t i després de seguida t’envien cap a casa”. El mateix opina l’Andrea, andorrana de 23 anys: “No és normal tenir cita a les 11 perquè t’acabin agafant a les 14 hores”.
Destensionar urgències
Respecte a aquesta qüestió, un dels responsables de la branca sanitària de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Miguel Rey, reconeix que el temps d’espera a urgències és un problema real, però no tan greu com a altres països. “Estem molt lluny dels temps d’espera que hi ha als hospitals d’Espanya i França, on pots estar fins a vuit hores esperant.” En tot cas, el membre del sindicat proposa diverses solucions per descongestionar urgències com ara contractar més personal mèdic i dotar de més recursos l’atenció primària. Rey explica que si els pacients menys greus acudeixen al metge de capçalera en comptes d’urgències, les sales de triatge de l’hospital s’aconseguiran relaxar.
Assegurances privades
Una altra de les queixes més repetides per la ciutadania és que la sanitat pública cobreix “pocs serveis” i demanen més especialistes en àmbits com la ginecologia i la dermatologia. Així mateix, part de la població es mostra descontenta pel sistema de copagament, amb el qual el pacient ha de pagar la totalitat de la visita mèdica i, després, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) retorna el percentatge corresponent. Normalment el 75%. “La meva opinió és que el ciutadà no ha de subvencionar la sanitat per endavant. Ja paguem prou cada any”, reivindica el resident de 59 anys que abans es queixava del temps d’espera.
Com que a Andorra la sanitat és publicoprivada, és a dir, paga una part el pacient i una altra la parapública, la majoria de ciutadans contracten una assegurança complementària. Aquestes cobreixen el percentatge que no paga la CASS i, així, els pacients no han de pagar res per les proves mèdiques que es realitzen.
A banda de les crítiques, la ciutadania també posa en valor els aspectes positius del sistema sanitari andorrà. Es destaquen les bones instal·lacions amb què compta l’Hospital Nostra Senyora Meritxel, l’únic al país, així com el conveni que té la CASS amb els hospitals d’altres indrets com Catalunya que serveix per sotmetre’s en els seus hospitals tractaments que no estan disponibles a Andorra. En aquest sentit, des de l’USdA destaquen que “la sanitat andorrana té els seus punts forts i febles, però en comparació amb altres sistemes és superior”. Reivindiquen que cal preservar-lo i treballar en un “sistema al més públic i gratuït possible”.