Sant Julià recull sis milions de particulars per a pisos

El fons per a la construcció dels pisos tutelats per a persones majors de 65 anys amb autonomia ja ha recollit uns sis milions d’euros. Les aportacions provenen de particulars i serviran per fer realitat un dels projectes més importants en què treballa el comú de Sant Julià de Lòria. El cònsol major, Josep Majoral, va explicar ahir, en la reunió de poble que va tenir lloc al vespre a la sala Sergi Mas, que la corporació disposarà del projecte, encarregat al despatx d’arquitectura Altura, cap al setembre. “Esperem que al final del mandat o al començament del que ve puguem posar la primera pedra”, va afirmar el mandatari.

L’edifici, de 7.000 metres quadrats de superfície, estarà situat a la zona de la rotonda del Sant Eloi, en un terreny privat de 1.000 metres quadrats cedit pels marmessors de Climent Riera on avui hi ha una botiga de pneumàtics. La Fundació Privada Julià Reig, els marmessors de Maria Duró, la Creu Roja i Bomosa estan implicats en la iniciativa.

D’altra banda, davant d’una sala plena de gom a gom la interventora del comú, Montserrat Neras, va assenyalar que l’endeutament de l’administració laurediana s’haurà reduït a la meitat en quatre anys. Així, si a l’inici del mandat el comú tenia un endeutament d’uns 14 milions d’euros i ara és de 8,7, al final d’aquest any la corporació preveu que s’haurà reduït a 7,5. Les xifres representen el 103, el 60 i el 49% de la mitjana d’ingressos dels últims tres anys. El topall que fixa la Llei de finances comunals és del 200%.

Majoral, en la roda de premsa posterior a la reunió, va treure pit de la situació econòmica de la corporació. “Amb la reducció de l’endeutament complim un dels punts del programa electoral. I ho hem aconseguit sense deixar d’invertir a la parròquia”, va afirmar el cònsol major. Les inversions fetes pel comú durant aquest mandat s’enfilen a 9,2 milions d’euros.

D’aquests, més d’una cinquena part correspon a les obres de reconstrucció del Centre Cultural i de Congressos Lauredià, malmès per un incendi el novembre de l’any passat. Les plantes -1 i -2 de l’edifici tornaran a acollir al setembre les activitats culturals que s’hi havien portat a terme en els últims anys. Majoral espera que el teatre i l’auditori puguin reobrir al final d’aquest any o al començament del 2024. El mandatari va confirmar, a més, que la façana s’haurà de refer completament perquè el fum va corroir-ne els materials.

El conseller del grup de la minoria Cerni Cairat va voler reivindicar en declaracions als mitjans de comunicació la contribució de Desperta Laurèdia a alguns dels projectes impulsats pel comú, com ara els pisos tutelats per a majors de 65 anys, l’ordinació d’accés rodat als camins de la parròquia i el canvi d’ubicació de la residència universitària, que no es farà al Prat Gran.

En el torn de preguntes, el públic va preguntar per Naturland, la plaça Rocacorba i la benzinera projectada per un privat a la Borda de l’Huguet.

NATURLAND PREVEU DEIXAR DE REBRE APORTACIONS DEL COMÚ A PARTIR DEL 2026

Naturland preveu deixar de rebre aportacions econòmiques del comú a partir del 2026. El soci fundador de Crowe Antoni Bisbal va fer un resum ahir del pla per reflotar l’ecoparc lauredià. Bisbal va recordar que el comú ha reduït progressivament les aportacions econòmiques que fa a Naturland, que aquest any seran de 400.000 euros. El 2021 van ser de 600.000 euros i, el 2022, de 500.000, mentre que l’any que ve es reduiran a 300.000 i, el 2025, a 200.000. Bisbal va recordar que aquest any és el primer en què el comú cobrarà el cànon de Naturland, que equival al 30% de l’ebitda –és a dir, els beneficis abans d’interessos, impostos, depreciacions i amortitzacions. Aquest any serà de 91.000 euros. El director general de l’ecoparc, Xabier Ajona, va assegurar que el s’estan complint els objectius d’augmentar els ingressos i l’entrada mitjana que paguen els clients.