La CASS té 7.000 milions compromesos en pagaments futurs

L’any 2022 la branca de jubilació va tancar amb un excedent de 31,9 milions d’euros. El primer trimestre d’aquest any la diferència entre els ingressos per cotitzacions i les despeses fruit del pagament de pensions també va ser positiva, de prop de dotze milions. L’augment notable de treballadors que aporten a la caixa (d’assalariats i d’autònoms) fruit de la bonança econòmica millora les perspectives a curt termini. El darrer estudi actuarial encarregat per la parapública i basat en dades del 2020 situava la caixa en dèficit ja el 2024. No succeirà, tal com va afirmar el president del fons de reserva de jubilació (FRJ), Jordi Cinca, ahir durant la compareixença que va compartir amb la presidenta de la CASS, Montserrat Capdevila, davant de la comissió legislativa de seguiment i sostenibilitat de les pensions. Però tots dos van deixar clar que tot i que el problema s’ajorni, la tendència és clara i la urgència de la reforma, també. Capdevila va xifrar en 7.000 milions d’euros la quantia compromesa ja en pagament de pensions futures. Més de 165.000 menors de 65 anys han adquirit punts.

“Són anys de bonança econòmica, tenim més comptes propis, més assalariats, però és una cosa puntual, no podem saber si continuarà aquesta tendència, però el que sí que sabem és que un volum de persones important és jubilarà”, va afirmar Capdevila. La presidenta de la parapública va posar sobre la taula que els 16.000 pensionistes actuals augmentaran notablement els propers anys, quan es retiri la generació del baby boom, un volum important de treballadors que ara tenen 50 anys o més i que hauran fet carreres professionals d’entre 35 i 40 anys i tindran pensions més altes. L’augment de cotitzants, en canvi, és incert i no pot ser infinit perquè Andorra no pot créixer exponencialment en població, va afegir Cinca.

LA REFORMA

La conseqüència és una tendència “molt tossuda” que és que “ens quedarem sense diners” si és que no s’actua. La comissió parlamentària a la qual es dirigien és la que ha de continuar el treball endegat la legislatura passada per pactar la reforma. Cinca va recordar als parlamentaris que la Seguretat Social ha treballat i presentat la seva pròpia proposta, basada en 14 mesures, de les quals va citar les quatre de més transcendència: l’increment de quatre punts de cotització, ajornar l’edat de jubilació als 67 anys, que cada cotitzant tingui un compte individual d’allò que aporta i instaurar plans d’empresa alternatius al públic en què aportaria el treballador i el patró. “Molt similar al que es va instaurar a la funció pública”, va exemplificar Cinca amb relació a la darrera mesura. El president del fons va insistir que el que es canviï pot anar en aquesta línia o ser quelcom alternatiu, però que s’ha de fer sí o sí alguna cosa.

Cinca també va fer una llarga exposició sobre la gestió del fons que el 2022 va patir la crisi dels mercats i la situació pràcticament insòlita de la caiguda tant de la renda fixa com de la variable. La situació s’ha revertit aquest any i a data 31 de maig el fons havia millorat la valoració en 68 milions d’euros, 62 milions fruit de la rendibilitat de la cartera i sis de les aportacions de la branca de jubilació de la CASS. “No creiem que el segon semestre puguem replicar el primer”, va advertir Cinca, però va insistir que els números s’han d’avaluar a llarg termini i va dedicar una bona estona a la pedagogia i a defensar la gestió de la cartera. Perquè va recordar que si els milions de la caixa haguessin estat en dipòsit en un banc els últims deu anys “la rendibilitat hauria estat molt per sota de l’IPC”, i el valor seria notablement més baix que els 1.559 milions actuals.

LA INSTAURACIÓ DE LA RECEPTA ELECTRÒNICA, DE DATA INCERTA

La recuperació econòmica i l’augment de cotitzants també ha contingut el dèficit de la branca general, però la despesa sanitària segueix a l’alça. Montserrat Capdevila va apuntar que la instauració de la recepta electrònica ha de permetre un major control. Es tracta d’un projecte en el qual s’està treballant, però la data d’instauració és incerta. Capdevila va apuntar el final d’any com una possibilitat que va admetre que deia “amb la boca petita”, i en termes similars es va expressar la ministra de Salut, Helena Mas, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, en què va comparèixer per parlar del tercer pagador farmacèutic i comunicar formalment les dates d’instauració. “Fan falta uns protocols informàtics i s’hi està treballant, no puc acotar un termini”, va apuntar. La recepta electrònica s’associarà a la història clínica compartida i serà essencial per al tercer pagador. Entretant, el control de les receptes de gent gran i discapacitats (que tindran tercer pagador al setembre i al novembre, respectivament) per evitar duplicitats es farà manualment. Dos treballadors de la CASS se n’ocuparan.