salut

Indignació per les mancances al registre de tumors

El president de l’Associació Contra el Càncer es queixa que no hi hagi dades del 2022 i 2023 i que no prevegin els pacients que marxen a fora a tractar-se

La ministra de Salut, Helena Mas, i la cap de l'àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal.SFGA

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Tenir accés a una base de dades sobre la incidència del càncer al Principat és un aspecte que l’Associació Contra el Càncer (Assandca) demana des de fa anys. Ara bé, un cop l’entitat l’ha tingut a les mans ha vist que no és el que esperava. La ministra de Salut, Helena Mas, i la cap de l’àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, van presentar ahir un registre dels tumors diagnosticats des del 2002 fins al 2021. El president d’Assandca, Josep Saravia, denuncia que les dades recollides són incompletes, ja que “falten les de l’any passat i les d’aquest”, i reivindica que és un registre no concloent atès que “només preveu els pacients diagnosticats o tractats a l’hospital”, però no els que han marxat a l’estranger per fer el tractament.

Les dades exposades són les mateixes que Salut va compartir amb Assandca mesos enrere. El president de l’Associació Contra el Càncer explica que durant la trobada el ministeri va assegurar que acabarien de polir el registre, “però vist el resultat no han complert la seva paraula”. El que més decep Saravia és que el recull només té en compte les dades procedents del conjunt mínim bàsic de dades (CMBD) d’altes hospitalàries i d’anatomia patològica de l’hospital Nostra Senyora Meritxell. Per tant, no seria un “recull realista considerant que molta gent marxa a altres països a diagnosticar-se i sotmetre’s al tractament”. Mas i Vidal van defensar que es tracta d’un registre que es podrà veure modificat i que s’està treballant per incorporar dades d’altres fonts d’informació com, per exemple, l’Institut Català d’Oncologia.

La unitat de radioteràpia va ser un altre tema controvertit. La ministra de Salut va descartar incorporar-ne una a curt termini a l’hospital, argumentat que es necessita una gran inversió en maquinària i en formar o trobar professionals. “La nostra proposta és continuar treballant amb els països veïns”, va exposar. És a dir, derivant els malalts de càncer a hospitals de Barcelona o França per sotmetre’s a la radioteràpia. Sobre aquesta qüestió, Saravia defensa que adquirir la maquinària és viable i reconeix que hi ha certa dificultat per trobar personal qualificat, “però res impossible”. Afegeix que és incomprensible que els pacients facin sis hores de viatge fins a Barcelona per fer radioteràpia, tres de baixada i tres de tornada com a mínim. “Hi ha qui triga cinc hores a tornar perquè surt molt tocat de la radioteràpia”, conclou.

PROP DE 250 DIAGNOSTICATS DE CÀNCER PER ANY

Entre el 2002 i el 2021, prop de 5.000 persones van ser diagnosticades de càncer al Principat, la qual cosa suposa uns 250 diagnosticats per any. Aquestes dades s’extreuen del registre de tumors presentat ahir per la ministra de Salut, Helena Mas, i la cap de l’àrea de Promoció, Prevenció i Vigilància de la Salut, Rosa Vidal, que van defensar el recull com una eina per analitzar la situació del país quant als diagnòstics de càncer i per ajudar a definir les polítiques sanitàries necessàries. Encara que durant els 20 anys que preveu el registre prop de 5.000 persones han patit càncer, els tumors detectats ascendeixen a més de 5.300. Això és perquè hi ha casos de pacients amb més d’un tumor. Pel que fa a la incidència, ha estat superior en homes que en dones. En homes, els càncers detectats han estat 2.804, xifra que representa el 58% del total, i en dones han estat 2.156, un 42%. Si es té en compte la localització dels tumors diagnosticats, el càncer més freqüent ha estat el de mama, que representa un 14% dels tumors registrats, seguit del de còlon i recte, amb un 13%, i el de pròstata, amb un 11%. Per sexes i segons localització, els tumors més freqüents en dones són el de mama, seguit del de còlon i recte, i el de pell no basocel·lular, mentre que en el cas dels homes, el més freqüent és el de pròstata seguit, també, del de còlon i recte, i posteriorment el de tràquea, bronquis i pulmó. Vidal va subratllar durant la presentació que aquestes dades s’assimilen a la tendència que es dona en la població de països veïns, com poden ser Espanya, França i Portugal.

tracking