60 anys d'Orfeó

Octubre de 1963. Un grup de joves assaja en una aula de l’escola espanyola de la plaça Guillemó, segurament sense saber que el cor del qual formaven part compliria 60 anys. Per l’Orfeó Andorrà han passat moltes generacions, però hi ha algunes persones que hi són des del primer dia fins a l’actualitat. Són Pilar Gispert, actual presidenta de l’Orfeó, i els integrants Pepita Amat, Josep Coll i Maria Dolors Jové. “Són les tres persones que en formen part des del principi i m’agradaria que fossin elles les que expliquessin la història del cor”, demana la presidenta. Així doncs, aquesta és la història de l’Orfeó Andorrà. L’orfeó es va fundar la tardor del 1963. Pepita i Dolors hi són des del primer dia. Tenien 17 anys quan van començar. “Vaig néixer a Almeria. Vaig arribar a Andorra quan tenia 11 anys i als 17 ja formava part del cor”, explica Pepita. Josep va aterrar al cor a finals del 65, quan tenia 16 anys, i l’actual presidenta Pilar s’hi va afegir al 68. Ara tots quatre ronden els 70 anys, com la majoria d’integrants. “Hem arribat a ser 60 persones al cor. Ara en som uns 20”, afegeix Coll, tot lamentat que en la seva època era un grup format per joves, mentre que ara són més aviat gent gran.

“Els joves d’ara s’estimen més formar part de grups de gòspel, de música en anglès... coses més modernes”, opina Dolors. I seguidament, la presidenta i cosina de Dolors la interromp i remarca la importància de poder passar el relleu. “Si no, l’orfeó desapareixerà.” Pilar assegura que entén que els joves de 20 anys no s’hi vulguin sumar, però el perfil que ells busquen és de persones de 40 o 50 anys. “L’únic requisit és que els agradi la música i que tinguin un mínim d’oïda”, apunta Pilar, i afegeix que la majoria dels integrants de l’orfeó andorrà no saben gens de música i n’aprenen a còpia de sentir-ne i repetir.

L’església com a nou escenari

En 60 anys, el cor ha actuat per diversos indrets. Des de Catalunya i Madrid fins a París, Lisboa, Viena i Estrasburg. Ara és l’època en què estan més parats i ho atribueixen a l’edat. Els darrers concerts fora del Principat que han fet són a Catalunya, un a Ripoll i un altre a Sant Vicenç de Calders. Pel que fa al tipus d’actuacions, també han canviat amb el pas dels anys. “Abans no només cantàvem com fem ara; tothom feia el que millor sabia. Uns feien imitacions d’altres artistes com els Beatles o Joan Manuel Serrat, uns altres ballaven, feien petites representacions teatrals...”, apunta Josep, i Pilar recorda que en aquells moments “omplíem les sales”. Ara actuen a l’església perquè així, quan acaba la missa “els que queden ens miren i els quatre gats que ens segueixen s’hi sumen”.

L’homenatge, el 28 d’octubre

“Quan em van faltar el meu pare i la meva mare, aquesta hora i mitja d’assaig del cor era l’únic que em permetia desconnectar dels problemes”, diu Dolors. “El 1970 vaig anar a fer la mili. Quan vaig tornar de permís el primer que vaig fer va ser anar directe a l’Orfeó. Imagina què significava per a nosaltres”, explica Josep. “Som més que companys i amics. Som família i, mentre puguem, continuarem”, conclou Pilar. De moment, el proper espectacle que té entre mans l’Orfeó Andorrà és un concert el 28 d’octubre que es farà al Centre de Congressos i rendirà homenatge a aquests 60 anys de trajectòria de l’Orfeó Andorrà.