La renovació dels contractes de lloguer angoixa el comerç

Els comerciants viuen en una angoixa permanent perquè saben que, en la majoria dels casos, quan caduca el contracte amb el propietari del local, el negoci pot donar un tomb que pot comportar el tancament. Aquesta és la situació que expliquen alguns comerciants de Prat de la Creu, que veuen com a mesura que han de renovar els contractes se’ls demana un increment que afirmen que no és assumible.

Distrets per la problemàtica greu de l’habitatge, el lloguer dels locals comercials s’ha disparat, lògicament en aquelles zones més atractives. Prat de la Creu, amb l’embelliment urbà a càrrec del comú i l’obertura d’un emblemàtic casino, ha passat a ser una zona d’alta demanda i els propietaris confien que aquest tram –no especialment freqüentat pel turisme– es converteixi en una zona lúdica.

Party Fiesta, que fa 13 anys que es dedica a la venda d’articles dedicats a la diversió, ha hagut d’abaixar persianes a Prat de la Creu. El seu local té una superfície important i ha estat pagant 3.000 euros mensuals, però per seguir al mateix lloc ara hauria de fer front a una mensualitat de 7.500 euros, una quantitat que el propietari considera inassumible per a un negoci com el seu i que, després de fer els números calculadora en mà, arriba a la conclusió que hauria de treballar a pèrdues.

Es queixa que ara mateix el turisme en aquell carrer és inexistent, encara que entre els comerços de la zona es comparteix la sensació que l’objectiu és convertir-la en un pol de turisme amb bars i restaurants “que només podran pagar les grans franquícies”.

El mateix ha passat a la perruqueria Kerala, tot i que amb finals diferents. Mentre que Party Fiesta “després de molt buscar” ha trobat un espai darrere el McAuto d’Andorra la Vella que satisfà el llogater pel preu i la situació, Kerala es traslladarà a una altre lloc “menys visible” que el mateix propietari ha ofert i podrà continuar amb el negoci. La cap de la perruqueria es mostra contenta en el seu cas particular.

El cert és que els negocis d’aquesta zona viuen amb l’ai al cor sense saber què passarà quan toqui renovar el contracte. S’ho imaginen perquè aquest és el dia a dia dels negocis familiars que no poden competir amb les grans cadenes o franquícies i, perquè encara que no ompli titulars, la problemàtica dels lloguers comercials està arribant a un punt de “desesperació”, comenta un afectat, que recorda que s’ha posat fre a la pujada dels lloguers dels habitatges “però en els comercials estem en escalada lliure i botigues de tota la vida estan abaixant persianes perquè quan s’acaba el contracte poden demanar el que vulguin”.

Alguns dels comerciants posen el focus en la gestió del Govern “per no fer res i posar-hi fre, ens hem tornat bojos amb això de la inversió estrangera”. Des de Party Fiesta es remarca que trobar aquest nou espai comercial ha estat molt complicat: “No trobàvem res, era missió impossible. Hem tingut molta sort, però si no, l’opció era tancar.” Després de 13 anys canvia de lloc, però respecta la decisió del propietari del local que “vetlla pels seus propis interessos”.

LES ASSOCIACIONS DECLINEN MANIFESTAR-SE PER EVITAR ACABAR PERJUDICADES

Aquests casos són un preàmbul d’altres que vindran a mesura que els contractes caduquin. La posició no és fàcil. Tant, que fins i tot hi ha por de parlar-ne públicament. El Diari ha intentat recollir l’opinió de diverses associacions, però ho han declinat sota l'argument que "parlar no farà més que perjudicar-nos". Temen que el propietari del local s’ho prengui malament i no sigui benevolent a l’hora de renovar el contracte. Un altre exemple és la joieria l’Àguila d’Or, que el 31 d’agost s’acomiadarà dels clients després de 35 anys de funcionament. El canvi de propietat, juntament amb el final del contracte, ha estat la fatal combinació per abaixar les persianes, ja que l’increment del lloguer és massa elevat per a aquest negoci. Al seu lloc obrirà un centre d’estètica, bàsicament de manicura i de pedicura. L’artèria comercial de Meritxell i Carlemany és intocable. El metre quadrat dels locals no tenen un preu marcat: el que s’estigui disposat a pagar a canvi d’un espai a l’avinguda comercial d’or del país. Els lloguers arriben a preus astronòmics a l’abast de pocs.