REPORTATGE

Tocar (amb) l'estrella

Diu Manuel Alonso que Al Di Meola i el seu ‘Mediterranean Sundance’ tenen ‘la culpa’ que sigui músic i guitarrista. Divendres va viure un somni.

Manuel Alonso a l'escenari amb Al Di Meola.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Per a qualsevol incondicional del músic nascut a Jersey City hauria estat un privilegi compartir un minut de conversa i una fotografia per al record. Però Manuel Alonso va tenir l’oportunitat divendres a la nit al Prat del Roure escaldenc de “jugar a les grans lligues” i no només compartir escenari amb qui l’ha inspirat des que tenia 10 anys, sinó tocar el tema que el va fer desitjar ser guitarrista, el Mediterranean Sundance que Di Meola va compartir també amb un gran com Paco de Lucía.

Alonso recordava ahir que durant el confinament va gravar-se en vídeo interpretant el tema i que ho va penjar en xarxes etiquetant Di Meola. Allò no va tenir més recorregut però quan el músic d’origen mexicà establert a Andorra va saber que l’artista feia part del cartell del Festival de jazz escaldenc en aquesta edició del 2023 va provar via Instagram de contactar-hi. I ara sí que li va respondre una persona del seu entorn i se li va fer l’oferiment de tocar Mediterranean Sundance plegats. “És quelcom molt especial per a mi perquè aquest tema el vaig sentir quan tenia 10 anys i m’ha fet ser músic i guitarrista”, assegurava, per expressar com de “màgic” ha suposat tocar amb Di Meola i precisament aquesta composició. De fet, al mateix artista “li va canviar la cara” quan Alonso durant l’assaig previ a l’actuació li va confessar el que suposava per a ell una invitació tan especial.

El músic i guitarrista resident –també director del festival internacional de guitarra, professor i compositor– explica que és el seu principal crític però que aquells que el van veure li han dit que “actuaves a les grans lligues i has estat al nivell”. Ell hi treu ferro perquè “el més important ja sigui tocant amb Al Di Meola o en un bolo de festa major és escoltar els teus companys, caminar amb ells, i això és el que vaig fer”. Ahir a la tarda ja havien passat gairebé 48 hores de l’experiència però “encara no ho assimilo”, reconeixia. I agraïa també l’oportunitat a Andorra, convençut que si hagués estat vivint a Mèxic o a Barcelona –a la ciutat catalana també hi va residir uns anys– no se li hauria presentat una oportunitat similar. La màgia del Festival d’Escaldes es pot viure fins dijous vinent.

tracking