Salut justifica les mancances del registre del càncer

La presentació del registre de tumors ha enutjat l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), que esperava molt més d’una eina que es considera clau per a la gestió sanitària. El registre s’ha presentat amb dades fins al 2021 i de dues fonts d’informació, anatomia patològica i l’anomenat conjunt de dades bàsiques adscrit també al SAAS. Què passa amb les dades de persones que es tracten a fora o amb les dades més actualitzades del 2022? La ministra de Salut, Helena Mas, admet que “tenim una assignatura pendent amb els sistemes d’informació del ministeri, aquesta legislatura ens proposem treballar per tenir uns sistemes d’informació molt més àgils, però els hem de desenvolupar”. Però també remarca la complexitat de recaptar dades de diferents fonts d’informació que la recopilen i les anomenen de manera diferent. “I per això vam dir que no era un registre complet i que ens faltaran dades d’altres fonts d’informació”, va insistir Mas. I malgrat que al Consell General es van donar dades corresponents al 2022, va indicar que es tractava de les procedents únicament d’anatomia patologia –que fa el maneig d’informació procedent, per exemple, de biòpsies– i per això encara no s’han incorporat al registre, perquè falta sumar-ne d’altres del mateix hospital.

La situació idònia per tenir la base de dades més real passa perquè tots els implicats bolquin en un mateix lloc la informació i ho facin de la mateixa manera. “Hem de confluir en un únic punt de registre i fer-ho d’una mateixa manera i amb les mateixes regles”, i amb la voluntat que s’entengui ho exemplifica no tan sols en el fet que cada persona que ha d’introduir un càncer de mama al sistema usi les mateixes paraules, sinó que també si aquell càncer de mama deriva després en un tumor al pulmó s’ha de coincidir en com s’identifica aquest segon i en quin any se’l computa. Una feina que, assegura, s’anirà fent: “Anirem afegint fonts d’informació, automatismes, però de moment encara estem en un punt en què els sistemes d’informació, malgrat tenim la història clínica compartida, estan en un procés de desenvolupament i cal avançar molt més.”

Però tot i que estigui incomplet, la màxima responsable de Salut va defensar que és prou representatiu de la realitat. “Ens donen una bona fotografia de quina és la realitat del país, ara bé, som transparents i no és la foto definitiva, ha d’evolucionar perquè hem d’incloure nous paràmetres, noves fonts d’informació”. La ministra aclareix que no tan sols tenen en compte els números d’afectació per defensar que ara per ara no s’ha d’impulsar la radioteràpia. També es posa a la balança quins tractaments es podrien oferir a Andorra quan es tracta d’un àmbit altament especialitzat i que evoluciona. “Considerem que ara mateix el que cal és poder accedir als tractaments de primera línia, als tractaments altament especialitzats, a la maquinària més innovadora amb els professionals que la gestionen amb la major expertesa i això ara mateix es troba fora d’Andorra”, va insistir Mas.

Per a aquesta legislatura la ministra va indicar que una de les prioritats en matèria sanitària serà reforçar l’atenció oncològica però no únicament des del vessant assistencial, sinó des de la prevenció a l’acompanyament als malalts. Ara mateix l’especialitat mèdica és una de les que presenten mancances de personal, però Mas va assegurar que s’està fent un esforç important per captar professionals.