Andorra, on menys es canvia d'idioma

L’estudi comparatiu de l’estat de salut del català arreu dels territoris on es parla, promogut per l’entitat Plataforma per la llengua, constata que Andorra és allà on la població manté en major proporció l’idioma malgrat que l’interlocutor li parli en castellà. Usant les dades del darrer estudi d’usos lingüístics promogut pel Govern, l’informe apunta que un 20,6% de la població no deixa de parlar en català, una qüestió en què han incidit les campanyes de promoció de la llengua oficial. És una dada modesta, però ho és encara més la de la resta de territoris, apunta l’informe. A València és on el percentatge és més baix, amb només un 5,5% dels ciutadans que segueixen expressant-se en la llengua pròpia quan els altres parlen en castellà. A les Balears el percentatge puja fins al 9,4% i, a Catalunya, el 12%.

L’informe també recull dades positives de la darrera enquesta d’usos lingüístics, com ara que creix el percentatge de persones que han après a parlar en català o bé en català i un altre idioma. Es tracta d’un 44% de la població quan en el seu pic més baix, el 2009, era del 28,9%. Ara s’ha tornat a les dades del 2005. La Plataforma per la llengua indica, però, que malgrat l’oficialitat del català al país també s’hi ha donat el fenomen de la diglòssia, “un ús de la llengua marcadament diferenciat segons l’àmbit i els interlocutors”. El cita per referir-se a les grans diferències respecte a l’ús del català segons l’àmbit on s’interaccioni. Als grans magatzems només un 24% dels enquestats declaraven que únicament parlaven català. El 33% usava català o castellà indistintament i el 38%, només castellà. En entorns com bancs, asseguradores o gestories la situació es capgirava, amb un 74 % de ciutadans que asseguraven que únicament s’expressaven en català. Una particularitat que, tal com recull l’informe, s’explica per una major presència de treballadors castellanoparlants en el sector del comerç.

L’informe també remarca el recent acord entre el Govern i Cinemes Illa Carlemany per promocionar les pel·lícules en català amb entrades a preu reduït.

Plataforma per la llengua critica que, excepte a Andorra, el català pateix a la resta de territoris on és un idioma autòcton “un estatus legal inferior a aquell que tenen altres idiomes sobrevinguts, imposats per les autoritats”. L’entitat, però, remarca “el potencial” d’un idioma que, precisa, a l’estat veí del sud 4,5 milions de persones tenen com a llengua inicial (el 9,9% de la població) i 11,5 milions saben parlar-lo (el 25,2%).