Sí a fer topless

No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas. Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza”, reivindica la cantant Rigoberta Bandini a Ay mamá. La cançó no ha parat de sonar en cada festival amb un mínim de component transgressor i sembla que el missatge ha penetrat en les institucions catalanes, que el mes passat van fer retirar les ordenances municipals que impedien a les dones fer topless a les piscines exteriors. A Andorra mai ha existit una normativa que prohibís ensenyar els pits en aquests espais i és una decisió que depèn de cada empresa en cas de ser una piscina privada i de cada comú en cas de ser una piscina pública. Tot i això, no és una pràctica que sigui gaire popular. “No està prohibit i agraeixo que puguem decidir. Però també t’he de dir que no veig gaires dones fent topless a les piscines”, reconeix una ciutadana de 25 anys que prefereix mantenir l’anonimat. El principal motiu: que Andorra és un país “molt petit”.

“La prohibició a les dones d’anar amb el tors nu, donar el pit o utilitzar vestits de bany més llargs són accions que exclouen una part de la població i vulneren la lliure elecció de cada persona en relació amb el seu cos.” Aquest és l’avís que la Generalitat de Catalunya va enviar als ajuntaments catalans per tal que modifiquessin les seves ordenances municipals i deixessin de restringir el topless a les piscines. I, de fet, és l’argument que sempre ha mantingut el Principat. La piscina exterior del centre esportiu dels Serradells, gestionada pel comú d’Andorra la Vella, es va inaugurar el 1993 i des del primer dia s’ha permès fer topless. Això sí, únicament a la piscina exterior. La Mola, una altra piscina pública administrada pel comú d’Encamp, tampoc ha posat mai cap impediment a les dones a l’hora d’ensenyar els pits. I el mateix a la piscina privada de l’hotel Cosmos, la piscina termal Muntanya i la dels apartaments Giberga.

LA SEXUALITZACIÓ DELS PITS

“La normalització de les tetes és la normalització dels nostres cossos”, defensa la presidenta d’Acció Feminista, Laia Farré, que afegeix que ensenyar els pits a les piscines és una manera també de fer veure “a les noies més joves i a tothom en general que existeixen pits de tots els colors, formes i mides”. En aquest sentit, Farré explica que existeix una sexualització dels pits de les dones generalitzada i històrica, i que es produeix des de la primera infància. “Fan a les nenes petites portar la part de dalt del biquini quan els nens del seu costat tenen el mateix pit que elles. És a dir, gens”. I reflexiona que “la sexualització de les tetes també implica que hagis d’amargar-te quan estàs donant el pit en públic”. Finalment, la presidenta de l’associació feminista apel·la que encara que el país no prohibeixi anar amb el tors nu, al cap i a la fi és decisió de cada dona decidir si treure’s o no la part de dalt en una piscina.

UN PAÍS “MOLT PETIT”

El Diari ha sortit al carrer per preguntar a les dones si fan top­less a les piscines exteriors i la majoria de les respostes han estat negatives. “Andorra és un país petit on tothom és coneix i no em sento còmoda anant sense part de dalt a les piscines”, explica una ciutadana de 24 anys que demana mantenir-se en l’anonimat. De fet, totes les dones prefereixen no dir el seu nom. “No és una pràctica que estigui gaire estesa. Poca gent en fa”, afegeix una dona de 36 anys. Aquesta explica que ella tampoc se sent còmoda fent topless a les piscines del Principat i, en canvi, sempre acostuma a fer-ne quan fa una sortida a la platja: “Em fa la sensació que allà ningú em mira.”

“Em sembla bé que no es prohibeixi perquè tothom ha de tenir la llibertat d’escollir el que vol ensenyar i el que no”, opina una altra dona de 50 anys. Ella mateixa reconeix que de jove sempre en feia, però lamenta que “amb els anys una acumula prejudicis i se sent menys segura”.