Morositat del 2% als crèdits tous de la covid

El Govern ha hagut de fer-se càrrec dels avals donats a 69 empreses que no han pogut retornar els crèdits tous que van rebre dins del programa extraordinari que es va posar en marxa amb motiu de l’emergència sanitària originada per la covid. Entre aquestes empreses hi ha 55 casos d’incompliment de les obligacions contractuals, set de fallida de les societats i set d’embargament judicial de béns. D’aquesta manera, les arques públiques hauran d’abonar per aquest concepte prop de 2,3 milions euros, segons la relació publicada ahir al BOPA, en què consta el nom de les diferents empreses afectades i els imports executats a cadascuna, que oscil·len entre els 2.000 i els 220.000 euros. L’estiu passat el Govern ja va informar que 23 empreses havien fet fallida o no havien pogut fer front al pagament del seu crèdit tou, per un valor de 0,9 milions d’euros, quantitat que si se suma a la coneguda ahir arriba a un total d’uns 3,2 milions d’euros. El Govern va avalar en el seu dia ajuts per un valor total 152 milions d’euros.

El ministre portaveu, Guillem Casal, va indicar que la llista publicada ahir al BOPA és “com una fotografia” feta en un determinat moment, amb la qual cosa donava a entendre que algunes empreses potser han pogut fer front finalment al pagament de les seves obligacions i, per tant, quedarien fora de l’esmentada relació de deutors. En aquesta mateixa línia, el ministre va reconèixer que “és un quadre que pot evolucionar” i que “poden sorgir noves empreses” que pateixin aquesta problemàtica en el futur. Casal va recordar la situació de dificultat econòmica en què es va posar en funcionament el programa de crèdits tous i va considerar que el 2% de morositat que es registra es pot considerar com a “satisfactori” i “molt inferior” al d’altres productes financers similars de les entitats bancàries. Per aquesta raó, el ministre portaveu va manifestar que el Govern no té “cap mena de preocupació” pel retorn dels crèdits tous, ja que “estem en una situació econòmica que permet a les empreses fer aportacions per sufragar les quotes”. Tanmateix, el Govern ha iniciat ja el corresponent procediment judicial per reclamar per la via civil el reemborsament dels diners avalats a les empreses que no han complert els pagaments, una vegada s’ha comprovat que el deute assumit per l’empresa continua pendent.

Els impagaments per part de les empreses publicats ahir corresponen a diners pagats als bancs durant els anys 2022 i 2023, tal com consta a l’edicte que signa el cap de Govern. Els crèdits avalats tenen terminis fixats de dos a set anys, i amb la finalitat de facilitar el seu retorn l’executiu va permetre la seva reconversió en préstecs per a 831 beneficiaris per un total de 96,5 milions. Els diners avalats sumen 152 milions d’euros que s’han d’anar recuperant progressivament. La llista d’ahir, la segona en aquest àmbit, suma en concret 2.278.112,05 euros d’empreses que no han retornat els crèdits. L’import més elevat no retornat són els 220.657,34 euros que es van donar a GFS Grup SLU, mentre que en segon lloc se situen els 180.548,94 euros avalats a la Hispano Andorrana. El tercer lloc és per als 134.751,08 euros de la Impremta Solber SLU.

RETRETS AL GOVERN PEL PROCEDIMENT PER OBTENIR ELS AJUTS

El Tribunal de Comptes ha fet diversos retrets al Govern amb relació al procediment d’adjudicació dels ajuts del primer programa d’avals per la crisi sanitària de la covid. Així, l’organisme constata que la comissió tècnica encarregada d’estudiar les sol·licituds no va comprovar, per exemple, el requisit que les empreses sol·licitants no haguessin fet acomiadaments a partir del 14 de març o que aquestes estiguessin al corrent de pagament de les seves obligacions tributàries. D’altra banda, el tribunal, després de fiscalitzar 56 operacions, és a dir, un 3,7% de total de demandes, posa de manifest que en alguns casos els comptes presentats corresponien a l’exercici del 2018 i no al 2019, exercici anterior a la concessió dels avals. El tribunal no veu mecanismes eficaços per avaluar la integritat de la totalitat de les dades i informació presentada pels sol·licitants en aspectes com la informació sobre el negoci o la societat o la comunicació de la totalitat de la informació financera. D’altra banda, el treball elaborat per l’organisme conclou que en 14 de les 37 sol·licituds analitzades no s’ha respectat el termini de resposta de 10 dies hàbils estipulat en el decret referent als crèdits tous. En resposta a les observacions del Tribunal de Comptes, el ministeri de Finances presenta tota una sèrie d’al·legacions que entén “que no modifiquen els plantejaments evocats en el cos de l’informe” ni modifica els resultats de la fiscalització portada a terme. Així, el ministeri va indicar que si es van acceptar els comptes del 2018 era perquè encara les empreses no havien formulat els de l’exercici 2019 i si no es va donar resposta en el termini previst va ser per l’elevat volum de sol·licituds. A més, altres comprovacions es van fer a posteriori, segons el ministeri.