Els arquitectes es planten contra l'intrusisme dels despatxos forans

L’aterratge d’arquitectes estrangers no residents per ocupar-se de projectes constructius s’ha accelerat amb el boom de la construcció. I el Col·legi d’Arquitectes s’ha decidit a posar-hi fre aprofitant la modificació de la Llei de professions titulades, que va entrar en vigor el 22 de juny, sis mesos després de la seva aprovació. Ja l’exposició de motius de la citada llei admet que s’introdueixen canvis en el conegut com a exercici de curta durada –previst per a professionals estrangers que vinguin a fer una feina puntual al país– “pel risc d’intrusisme que representa”. Modificacions que atribueixen un rol actiu al col·legi professional afectat i que obliguen l’empresa que contracta el titulat estranger no resident a registrar aquesta prestació de servei i a mostrar-la a l’inspector de l’administració quan se li reclami. Ja abans era obligatori donar-se d’alta –al registre de professions titulades–, però la degana dels arquitectes, Sònia Palau, va apuntar ahir que no tenen constància que cap col·lega forà ho hagi fet en tots aquests anys. “Hem tolerat el fet que hi hagués arquitectes forans treballant al país sabent que no complien el requisit del registre”, va admetre Palau. Però ara estan decidits a posar-hi ordre. I insisteix que es tracta de regular i no pas de tancar la porta. Perquè deixa clar que aquest exercici de curta durada, que està limitat a 30 dies, difícilment s’adequa a la feina d’un arquitecte, que mai acaba en un mes.

Al març, en una assemblea ordinària i per “majoria absoluta”, es va acordar optar per una interpretació de la llei que permeti l’exercici dels estrangers, amb límits. I fa un parell de setmanes, en una assemblea extraordinària, es van validar les noves regles del joc: es regula la figura del col·laborador, que està lligada a un arquitecte local, i fixant que es tracta d’una col·laboració per un únic projecte simultani i fins a la finalització de l’obra. “Sabem que hi ha despatxos de fora que porten tres, quatre o cinc projecte alhora”, exposa la degana, i aquesta és una altra de les irregularitats que es volen aturar. A més, l’arquitecte estranger haurà de sol·licitar una col·legiació temporal presentant la documentació que ja abans ha d’haver entregat al Govern i que acrediti la titulació, la col·legiació al lloc d’origen o que no està inhabilitat per exercir. Amb la col·legiació temporal tindrà un segell propi que constarà al projecte, amb el del company d’Andorra.

Es tracta de frenar l’intrusisme, però també de protegir els professionals d’Andorra i el mateix col·legi. Palau es queixa del menysteniment que alguns cops han de patir els arquitectes del país i del desemparament en el qual queden perquè tota la responsabilitat, si hi ha algun problema, recau en ells, que són els que firmen. A més, “aquesta persona no està legalment protegida, se la podria acusar d’afavorir l’intrusisme amb la seva signatura”. I la qüestió d’exigir assegurança als estrangers vol erradicar un problema que afecta tot el col·legi perquè es tracta d’una assegurança col·lectiva i si la quota puja per la interposició de demandes puja per a tothom, i “aquest any ja hi ha hagut una pujada molt important pel nivell de construcció”. Apunta sobre el fet que els mateixos professionals del país han acceptat aquestes condicions que “tothom necessita treballar”, però insisteix que ara la situació “s’ha desvirtuat d’una forma brutal” i que el que fan, de fet, és una adaptació no restrictiva de la legislació per permetre la figura de la col·laboració de “forma ordenada”.

El col·legi ha donat quinze dies per a la regularització dels col·legues estrangers, un termini que finalitza avui. Palau assenyala que han tingut “consultes”, però cap tràmit formal. Així que ara demanaran al Govern quants professionals han iniciat la gestió per registrar-se i en funció dels resultats lliuraran la informació dels que “nosaltres tenim identificats i partir d’aquí que el Govern faci el que consideri”. Palau reivindica que, a més, han de suportar el fenomen dels promotors estrangers que venen amb els seus propis despatxos d’arquitectura. “No estem en un país de la Unió Europea i no funcionem igual. Hem de posar una mica d’ordre perquè s’està anant molt de les mans”, va justificar.

CLAUS

1. Un registre obligatori que s’ha obviat

Abans de la darrera modificació, la llei ja obligava els estrangers a registrar-se. El col·legi no té constància que cap arquitecte ho fes.

2. Una modificació que dona poder al col·legi

El canvi legislatiu dona un rol actiu al col·legi i això és el que s’ha aprofitat. Però insisteix que es tracta de regular, no de tancar portes.

3. Protegir l’arquitecte local

L’arquitecte que signava assumia tota la responsabilitat, inclús que se’l sancionés per afavorir l’intrusisme.