estudi d'opinió
L'alt nivell del cost de la vida amoïna el 14% dels ciutadans
La preocupació de la població per la pujada de preus s’incrementa quatre punts i se situa, amb el 14%, al nivell més alt des del 2010
El cost elevat dels productes de l'alimentació preocupa cada vegada més entre la població.
El nivell de vida car amoïna cada vegada més la població del país i ja és la quarta preocupació més important, després del preu de l’habitatge, els salaris i el trànsit. Durant els últims quatre anys s’han anat incrementant progressivament els ciutadans que expressen neguit per aquesta qüestió. Així ho reflecteix l’Observatori del primer semestre de l’any, elaborat per Andorra Recerca + Innovació, segons el qual si a principis del 2021 només esmentaven aquest tema el 3% dels enquestats, el percentatge ha augmentat ara fins al 13,6%, la qual cosa suposa quatre punts més que ara fa sis mesos. Aquesta xifra és significativa si es té en compte que entre els anys 2011 i 2021 les persones que manifestaven la seva inquietud per aquest tema s’havien situat sempre al voltant del 5%. L’última vegada en què el percentatge registrat va ser superior a aquest últim va ser al segon semestre del 2010, quan va arribar a l’11%. Tot i això, entre els anys 2002 i el 2009 hi va haver diversos exercicis en què l’elevat nivell de vida aixecava encara més preocupació que en l’actualitat. Per exemple, a començament del 2005, quan els enquestats que mencionaven aquesta problemàtica van ser el 33%, o el segon semestre del 2009, quan el percentatge assolit va ser del 29%.
Els enquestats consideren que, entre els aspectes que s’haurien de millorar relacionats amb aquest àmbit hi ha, per exemple, els preus dels diferents productes, com l’alimentació en general, els serveis, etc., i la inflació, que comporta la pèrdua de poder adquisitiu. Les persones de nacionalitat portuguesa (24%) són les que més inquietud expressen per la pujada del nivell de vida que s’ha produït al país en els últims anys. En aquest grup destaquen també els ciutadans que tenen estudis primaris incomplets (23%) o estudis primaris i secundaris bàsics (22%), mentre que disminueixen a mesura que augmenta el nivell d’estudis. Això suposa que només el 5% de les persones que tenen estudis universitaris es refereixen a aquesta qüestió com una de les seves preocupacions. A l’altre extrem, hi ha els treballadors del comerç, l’hostaleria o els serveis (25%), els treballadors no qualificats (22%) i els treballadors de la indústria i la construcció (19,5%). Entre els que manifesten que se senten més afectats des del punt de vista personal pel nivell car de vida hi ha els portuguesos (10%), els treballadors del comerç, l’hostaleria i serveis personals (10%) i els treballadors no qualificats (14%).
Un 18% dels enquestats troben que cal millorar els salaris, ja que són molt baixos en relació amb el preu de l’habitatge i el cost de la vida, la qual cosa converteix aquesta qüestió en la segona més esmentada després de l’habitatge, si bé el semestre anterior el percentatge era del 23,6%. Les persones més amoïnades per aquest aspecte són les de 30 a 44 anys (21%) i les de 45 a 64 anys (20%) i les de nacionalitat andorrana (21,6%) i portuguesa (25%). Destaquen en aquest grup les persones amb estudis de formació professional (25%), el personal administratiu (27,5%), els treballadors no qualificats (27%) i els del comerç, l’hostaleria i serveis personals (24%).
DEMANDA DE MILLORA DE LES AJUDES SOCIALS I LES PENSIONS DE JUBILACIÓ
Els enquestats de l’Observatori aposten perquè hi hagi més ajudes socials (3,6%), per a joves i gent gran entre altres col·lectius i per millorar les pensions de jubilació (3,5%). El percentatge total dels que afirmen que cal millorar les prestacions s’ha situat el primer semestre d’enguany en l’11%, poc més del 9,9% de l’anterior Observatori, la qual cosa converteix aquest àmbit en el cinquè que més preocupa. Esmenten aquesta qüestió més les dones que els homes, les persones de més edat més que els joves, així com les persones amb estudis primaris incomplets i les que tenen estudis primaris o secundaris bàsics, a més dels treballadors no qualificats, els jubilats i els directius, propietaris i comandaments intermedis. Entre el 2005 i el 2015 es constata una tendència a l’augment dels enquestats que opinen que cal millorar les polítiques socials que hi ha al país, fins que es va assolir el màxim el 2015, amb un 31%. A partir d’aquest moment, es pot veure l’inici d’un canvi de tendència a la baixa fins que es va arribar a l’11% a l’enquesta del 2020, percentatge similar al que hi ha actualment.