El TS nega la condició de parella de fet a una unió de 25 anys

La sala civil del Tribunal Superior de Justícia (TS) ha desestimat el recurs d’apel·lació d’una dona que havia fet a la Batllia una petició de demanda de mesures provisionals contra la seva exparella sol·licitant que es dictés resolució atribuint a la demandant l’ús del domicili familiar, disposant que el demandat l’havia d’abandonar amb la major brevetat enduent-se els seus efectes estrictament personals i fixant que tanmateix li havia de satisfer mensualment 1.000 euros.

En primera instància la justícia va donar la raó a l’home que demanava la desestimació de la demanda tota vegada que considerava que la parella mai va formalitzar legalment la seva situació, ja que no eren d’estat civil casats, ni van formar una unió estable de parella. Subsegüentment, creia que les disposicions relatives als processos de família no eren aplicables al present cas, d’acord amb les disposicions de l’article 291 i següents del Codi de procediment civil relatius als processos de persona i família.

En primera instància els tribunals van resoldre que en el seu cas el procediment de mesures provisionals urgents que el vigent Codi de Procediment Civil contempla no resulta aplicable a les parelles de fet quan aquestes no tenen fills en comú, i quan llur relació more uxurio no figura inscrita en el registre civil.

La resolució d’instància considerava també que la resolució de les discrepàncies que poden sorgir entre els membres d’aquest tipus de parelles, no s’incardinen en l’àmbit d’aplicació dels processos de persona i família, i en aquesta situació estimava l’excepció d’inadequació de procediment que havia estat articulada pel demandat.

En el seu recurs, la dona al·legava que les premisses relatives als processos de família resultaven aplicables per analogia al present supòsit amb independència de la formalització legal de la unió que mantenien les parts; que la convivència entre les parts era inqüestionable i s’havia desenvolupat durant més de 25 anys en què mantingueren una relació anàloga a la matrimonial havent fins i tot atorgat un document públic de manifestacions on destacaven que d’ençà el 1997 convivien.

Sostenia, d’altra, part que la decisió de la Batllia vulnerava el principi d’igualtat, referint que les unions de fet eren en l’actualitat una realitat social, que havia de ser protegida jurídicament, sense que la diferència que entre aquesta situació i el matrimoni existien, pogués justificar de la diferència de tracte existent.

Insistia que la decisió de la Batllia vulnerava les previsions de l’article 13.2 de la Constitució, i tutelava una situació de desigualtat i discriminació envers les parelles que han contret matrimoni i no hi havia causa que justifiqués de manera clara i patent d’aquesta diferència de tracte.

I referia que si bé seria convenient que es legislés sobre les parelles de fet, esqueia entre temps, aplicar-los per analogia la legislació que s’aplica als matrimonis, altrament es produïa una vulneració als drets fonamentals respecte de la seva persona, destacant que abans de l’entrada en vigor de la Llei però també amb posterioritat existien diferents pronunciaments judicials que admetien el recurs a l’analogia que es demanava.

Arguments del tribunal

El tribunal, per ratificar la decisió de la Batllia, recorda que el procediment de família s’aplica als processos que tinguin per objecte la declaració de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o la unió civil; l’establiment de mesures que demanin de la nul·litat, la separació i el divorci del matrimoni o la unió civil, o de l’extinció d’una unió estable de parella; l’establiment de mesures paternofilials, i també la modificació de les mesures esmentades anteriorment, amb independència que s’hagin establert o no en el marc d’un procés judicial.

I indica que, en el present supòsit, la situació personal dels litigants no s’integra en cap dels supòsits indicats atès que la relació more uxurio que han mantingut des del 1997, no s’ha formalitzat en cap moment, segons els requisits contemplats en la Llei mitjançant la seva inscripció en el Registre de les unions estables de parella sense que tampoc de llur relació n’hagi nascut descendència que pugui requerir de l’adopció de mesures paternofilials i justificar per aquesta via l’aplicació de la norma competencial indicada.

No creuen que es crebanti el principi constitucional a la igualtat per no poder resoldre les controvèrsies que sorgissin per un procediment especial, més àgil.