rEPORTATGE
Un racó de Portugal
A ritme de la cançó ‘Marinheiro’ i del ball la ‘Nossa Gota’ el Grup de Folklore Casa Portugal van ambientar ahir la plaça Guillemó de la capital com un mercat portuguès de la primera meitat del segle XX. La vuitena edició del O Feirão va aplegar un any més la cultura lusitana dividida en quatre parts temàtiques, el camp, els dolços, els salats i la taberna. Els membres del grup, abillats amb els vestits tradicionals presentaven i venien els seus productes típics, com verdures i hortalisses conreades als horts del Principat, pastissos casolans com els bolo rei o bolo de iogurt i menjar típic com les bifanas, els rissois, o plats amb bacallà. Els més menuts van poder gaudir dels conills i del gall d’una petita granja.
José Luís Carvalho, el director artístic es va mostrar entusiasmat amb la fira: “Ha anat molt bé, hi ha hagut molta afluència de públic, sobretot a les 11 hores, quan hem tingut els balls i la música tradicional, i hem fet germanor a la plaça Guillermó”. L’O Feirão suposa un punt de trobada per als portuguesos que viuen al país, tant és així que des de fa anys l’associació cultural de Residents d’Alto Minho comparteix les danses i cançons més tradicionals de la seva cultura. Carvalho, però, té clar que “el mercat està enfocat per a la societat andorrana, sobretot perquè pugui conèixer la cultura i gastronomia portugueses. Hem notat que els nostres productes comencen a agradar”. De la mateixa manera opina Maria Luisa Turiu Gomes, una de les paradistes d’hortalisses, “hi ha hagut bones vendes enguany i ha vingut molta gent; potser n’esperàvem més, però s’ha de tenir en compte que és cap de setmana i moltes persones aprofiten per anar a la platja”. En la mateixa línia, Turiu comparteix que “la majoria de persones que han vingut al mercat han sigut sobretot portuguesos, alguns turistes espanyols també han tret el cap per la plaça, però no venen a comprar, sinó a donar una volta”.
O Feirão va més enllà de ser un mercat, pels portuguesos suposa tenir un espai de recolliment i poder-se sentir més prop de la seva terra.