Accident l'any 2009
El fiscal alenteix el 'cas Dos Valires' per la no qualificació
Fins que no presenti la qualificació pel que fa a la petició de les condemnes no serà possible iniciar el procés penal
Imatge del túnel de les Dos Valires el 2009, quan es va produir l'accident.
L’equip d’advocats que treballen per a les diferents asseguradores i imputats pel tràgic accident al túnel de les Dos Valires comencen a demostrar el seu malestar per la forma de procedir del fiscal, a qui assenyalen com el causant de la dilació judicial per resoldre les responsabilitat en el sinistre a les obres de construcció del túnel, on van morir cinc treballadors de nacionalitat portuguesa, el novembre del 2009, i per tant aviat farà 14 anys d’aquest trist episodi gravat a la memòria dels andorrans.
Segons font properes al cas, el judici per depurar responsabilitats i decidir els culpables encara no s’ha pogut celebrar perquè falta la qualificació provisional de la Fiscalia que permetria iniciar el plet sobre la qüestió. Dit d’una altra manera, el fiscal encara no ha formalitzat l’acusació i, segons les mateixes fonts, hauria de ser el Tribunal de Corts qui faci un advertiment per desencallar el procés i permetre als familiars de les víctimes tancar un capítol de les seves vides que continua obert mentre la justícia no aclareixi les responsabilitats, tot i que els lletrats descarten que es dictaminin condemnes que comportin l’ingrés a la presó.
El quid de la qüestió, apunten les fonts, és que el fiscal estaria negociant un acord amb els acusats, les empreses involucrades i les persones presumptament responsables, una opció –la del judici conformat– que topa frontalment amb les companyies asseguradores que van pagar les indemnitzacions als familiars, i que ara volen que la justícia dictamini quina part de responsabilitat correspon a cada empresa i, per tant, quina es la quantitat real que ha de pagar l’asseguradora.
La situació es pot esquematitzar amb el tema de responsabilitat civil tancat –s’han pagat indemnitzacions–, però no es pot començar a treballar en la condemna penal fins que la Fiscalia faci la seva la qualificació i demani les penes. Les companyies d’assegurances no acceptaran un acord perquè, segons fonts lletrades, estan interessades a saber com s’han de repartir les indemnitzacions que ja han estat abonades i deixar clar qui pot reclamar que se li retornin diners i qui haurà de posar-ne més en funció de les responsabilitat de les empreses que tenen com a clients. La figura del judici conformat va ser inclosa en la darrera reforma del Codi de procediment penal que va ser aprovada al darrer tram de la legislatura anterior.
Les companyies discrepen perquè suposaria admetre la conformitat penal i implicaria acceptar també la responsabilitat civil, quelcom complicat. I com precisen les fonts, el problema en aquest procés no són les penes, sinó la responsabilitat civil que se li assigni a cada companyia que està directament enllaçada amb el que s’haurà de pagar.
Els advocats estan extenuats de denunciar la lentitud de la justícia en determinats casos com, per exemple, el de la gestora Valora o el de l’exgerent de l’FC Andorra Emili Puig, que fa deu anys que està processat per una suposada administració deslleial del club, tot i que ell sempre s’ha declarat innocent.
CLAUS
1 Cinc morts en un sinistre estremidor
El sinistre va tenir lloc el novembre del 2009 i va provocar cinc víctimes mortals, totes de nacionalitat portuguesa. Els afectats van ser indemnitzats.
2 L’asseguradora intentar ser part en la causa
Una asseguradora que va pagar va intentar ser part en la causa penal que es va obrir per investigar els fets i depurar responsabilitats. No es va acceptar.
3 Recurs d’empara al tribunal constitucional
El Tribunal Constitucional ha de decidir sobre el recurs d’empara de l’asseguradora, que vol ser rescabalada dels diners que va aportar al principi.
L'ARTICLE REFERENT A L'ACORD AL CODI PENAL
El Codi de procediment penal estableix que el Ministeri Fiscal, l’interessat amb el seu lletrat i, si escau, la representació lletrada de l’acusació particular i l’actor civil poden establir un acord en relació amb els fets, la qualificació jurídica, les circumstàncies modificatives en cas de concórrer, la pena o les penes que cal imposar amb els límits establerts a l’article 164, el comís, les conseqüències accessòries i, si escau, la responsabilitat civil. Aquesta voluntat comuna de les parts es denomina acord i ha de ser homologada pel batlle mitjançant ordenança penal en un termini de trenta dies des de l’audiència de ratificació de l’acord. L’acord d’ordenança penal no pot tenir efectes ni constituir prova anticipada sobre les persones.