El preu dels pisos puja cinc cops més que el sou mitjà

El preu de compra d’un pis s’ha encarit un 58% entre els anys 2016 i 2022, mentre que el sou mitjà només ho ha fet un 11%. Respecte a l’habitatge de lloguer, l’increment del preu entre el 2016 i el 2022 ha estat del 24%, i el del salari, un 8%. El 37,8% de les llars amb ingressos més baixos pateixen una sobrecàrrega dels costos de l’habitatge perquè la quota mensual suposa més del 40% del total d’ingressos. Són tres dades que va donar ahir la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, per justificar l’enduriment dels requisits per al reagrupament familiar dels immigrants.

I és que Molné va explicar, en resposta a una pregunta de la consellera general de Concòrdia Núria Segués respecte d’aquesta mesura en la sessió de control al Govern d’ahir, que l’executiu s’havia basat en tres elements per endurir els requisits: l’increment dels costos de l’habitatge, l’augment del cost de la vida, “que és un fet notori”, i el cost mensual de tenir un fill a càrrec, que és de 750 euros.

La ministra, que va dir que aquests requisits per al reagrupament “es podrien revisar” si “les circumstàncies canviaven”, havia defensat minuts abans les mesures del Govern a una pregunta similar realitzada pel conseller socialdemòcrata Pere Baró. Molné va parlar de la necessitat de mantenir la cohesió i va justificar els més de 2.500 euros que s’han de guanyar per portar al país la parella o els 3.472 si a més de la parella es vol reagrupar un fill, en el fet que tothom ha de poder tenir les necessitats cobertes.

Molné també va parlar de les ajudes a l’habitatge que ha pagat el Govern. “Són imports molt grans, 2,8 milions el 2021, 3,6 el 2022 i 4,8 el 2023”, va dir.

Xavier Espot també va voler intervenir per defensar l’enduriment dels requisits per reagrupar. “Defensem la immigració, però no podem tenir una immigració il·limitada”, va dir el cap de Govern, que va afegir que “no podem fer veure que podem acollir totes les persones que no tenen recursos econòmics”.

DENEGATS 317 PERMISOS PER TENIR ANTECEDENTS

El nombre de persones que no han obtingut el permís de residència i treball o per residència passiva des del 2012 per tenir antecedents penals és de 317. Des del 2012 fins ara s’han sol·licitat 103.307 permisos, fet que provoca que el percentatge de no concedits per culpa de tenir antecedents penals sigui del 0,31%. De les 317 persones a les quals s’ha denegat el permís per aquesta casuística, 255 eren ciutadans de la Unió Europea. Aquestes dades les va donar ahir la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, en resposta a una pregunta del conseller general d’Andorra Endavant, Marc Monteagudo, en la sessió ordinària de control al Govern que es va celebrar al Consell. Fins ara, durant el 2023 s’han fet 5.265 sol·licituds de residència i treball o passiva i 14 no s’han atorgat per antecedents.