Mas refreda l'oblit oncològic

La ministra de Salut, Helena Mas, va refredar ahir les expectatives de l’Associació Contra el Càncer (Assandca) de tenir aprovada de manera imminent una llei de l’oblit oncològic, que permetria a les persones que han patit la malaltia no haver d’informar-ne a l’hora de demanar un crèdit o contractar una assegurança mèdica després d’uns anys d’haver-la patida. En resposta a una pregunta durant la sessió de control al Govern d’ahir de la consellera general del Partit Socialdemòcrata (PS) Susanna Vela, respecte a una futura llei de l’oblit oncològic i amb relació a la informació publicada al Diari en què el president d’Assadnca, Josep Saravia, després de reunir-se amb Mas, assegurava que el text es presentaria en breu, la ministra de Salut va assegurar que “els treballs són incipients”.

La titular de la cartera de Salut va afegir que el ministeri no té un calendari marcat per tenir el text legislatiu preparat, però que és una de les seves prioritats. “Els treballs són incipients, ja els hem començat, però no puc concretar uns terminis específics, estem en el moment d’analitzar i de treballar”, va dir la ministra.

Les paraules de Mas topen amb les de Saravia, que va assegurar dimarts al Diari que el Govern ja té un esborrany preparat i preveu presentar-lo de manera “imminent”. El president d’Assandca va emfatitzar la necessitat de tenir una llei de l’oblit oncològic i va recordar que, per exemple, “actualment et pots trobar problemes perquè et donin una hipoteca o una assegurança de vida tot i que faci anys que estàs curat”.

La ministra, en la resposta en seu parlamentària, va recordar que el 2025 s’ha marcat per part del Parlament Europeu com a data límit perquè tots els països de la Unió Europea tinguin una llei d’oblit oncològic i que Andorra vol estar dins d’aquests terminis. Respecte al contingut de la llei, va dir que possiblement altres patologies més enllà del càncer es podrien incloure en el dret a l’oblit.

Mas també es va referir a la situació dels supervivents de la malaltia amb referència al fet que s’està treballant en el registre de tumors, “fet que ens permetrà tenir més eines per tractar-los”.

En una de les repreguntes, la consellera Vela va lamentar haver-se assabentat per la premsa que el Govern treballava en una llei de l’oblit oncològic quan ella havia fet una pregunta parlamentària, i va insinuar que Mas li havia dit al president d’Assandca que el text legislatiu era imminent per donar una satisfacció a l’associació per la negativa de l’executiu a posar en marxa a Andorra una unitat de radioteràpia a l’hospital de Meritxell.

La ministra va contestar que en la reunió amb Saravia van explicar quin era el punt en què estaven i que era que s’hi estava començant a treballar, però de manera incipient. Per a Mas el fet que des d’Assandca és digués que el text era imminent podria haver estat fruit d’un malentès.

UN CENTENAR DE PLACES PÚBLIQUES PER A GENT GRAN ESTAN EN RESIDÈNCIA PRIVADES

Un centenar de places públiques per a persones dependents i gent gran estan en residències privades. Ho va dir ahir la ministra d’Afers Socials, Trini Marín, en resposta a una pregunta de la consellera general d’Andorra Endavant Noemí Amador, que va qüestionar el Govern sobre la manca de places en les residències per a persones dependents i gent gran. Més enllà d’aquesta dada, la ministra d’Afers Socials va assegurar que cap persona dependent, tot i que estigui en llista d’espera, es troba desemparada, ja sigui perquè és atesa pel servei d’atenció domiciliària o pels serveis d’El Cedre. Respecte al servei d’atenció domiciliària, la titular d’Afers Socials va avançar que es crearan nou places noves. Preguntada per Amador per si el ministeri havia previst fer un pla d’atenció a la dependència en un futur pròxim per donar resposta “a les queixes rebudes i al neguit dels familiars pel que fa a la dependència”, Marín va fer una defensa “dels programes i recursos existents”. Va explicar que el pla nacional sociosanitari de la gent gran impulsa un canvi de model que fomenta la prevenció i el manteniment de l’autonomia personal. Un canvi, va dir, que està adaptat als nous temps i a la nova realitat. Govern, va explicar, opta per planificar els serveis existents per tenir els recursos idonis.