La depressió està en risc de ser crònica

La salut mental segueix sent tendència en un moment en què l’índex de la depressió i l’ansietat estan a l’alça. Els símptomes cada vegada incideixen més, fet que ha provocat la cronificació de les afectacions vinculades a l’estrès o l’angoixa, és a dir, els trastorns adaptatius. Segons el cap de salut mental de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, Carles Mur, “s’ha incrementat la incidència dels trastorns d’adaptació i s’han cronificat”. El doctor Mur va explicar al Diari que aquests trastorns s’estan multiplicant i el seu auge és notable tant en hospitalitzacions com en diagnòstics.

Un recent sondeig publicat per l’Observatori del primer semestre d’enguany va detectar un fort augment del percentatge de les persones en marc de depressió i angoixa. Segons les xifres, l’índex de símptomes d’ansietat se situa prop del 29% dels enquestats i el risc de patir depressió equival a un 38%. Aquestes xifres confronten les dels anys anteriors, atès que el primer quadre se situava al 26% el 2022 i al 21% el 2021, i el segon al 35,6% el 2022 i al 28% el 2021, un increment de quasi 10 punts més. Segons va assenyalar Mur, no es pot entendre el marc d’episodis depressius sense tenir en compte els símptomes d’ansietat.

LA ‘DESPANDÈMIA’

Després de tres anys des de l’arribada de la covid-19, els professionals asseguren que el marc pandèmic segueix tenint conseqüències a dia d’avui, sobretot causades per la prolongació del tancament domiciliari i la limitació d’activitats quotidianes. “Estem passant per una pandèmia silenciosa, una pandèmia que no s’evidencia”, va assegurar Mur. Les generacions més afectades en aquest aspecte, segons va manifestar, són la gent gran, un col·lectiu molt impactat per la soledat, i els adolescents, tot destacant el fracàs escolar i l’exclusió social. Per la seva part, Joan Micó, sociòleg d’Andorra Recerca + Innovació, va anticipar que els episodis de superació de la pandèmia encara tenen un llarg recorregut: “Només ha passat un any des que s’ha començat a superar la pandèmia i encara és aviat.” Algunes de les conseqüències, segons va comentar el cap de salut mental, són evidents i actuen a llarg termini. Les que va destacar són la pèrdua de les funcionalitats bàsiques del dia a dia, la fatiga constant, l’insomni, així com les baixes laborals.

Tot i tenir estadístiques sobre l’aproximació de la situació al país, Mur va explicar que el sector professional demana un desglossament més específic de les dades dels diagnòstics i hospitalitzacions en salut mental. El doctor va reiterar que la informació manca de detalls que dificulta l’entesa de la situació al país.

PROP DEL 10% DE LA POBLACIÓ MUNDIAL PATEIX O PRESENTA INDICIS DE DEPRESSIÓ

La pandèmia de la covid-19 va provocar un repunt important dels índexs d’estrès i d’ansietat i va incrementar els diagnòstics i ingressos per depressió. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va indicar l’any 2022 que tant l’ansietat com la depressió es van incrementar un 25%, un augment que van vincular àmpliament amb els efectes de la pandèmia. Els col·lectius més afectats, van informar, són els joves adolescents d’entre 18 i 25 anys i la gent gran. En l’àmbit mundial, l’entitat estima que 320 milions de persones es troben en situació de depressió. Un estudi publicat per la revista The Lancet Public Health l’any passat assenyala que la prevalença d’aquesta patologia se situava al 6,4%, una xifra superior a la que l’OMS va fixar, de prop del 4%. El director general de l’entitat, Tedros Adhanom Ghebreyesus, va aprofitar els resultats per fer una crida als països a “prestar més atenció” i a “millorar el recolzament” de la salut mental. “La informació que tenim ara sobre l’impacte de la covid-19 a la salut mental del món és tan sols la punta de l’iceberg”, va declarar el director general.