Demanen l'absolució d'un home que va estafar 17.000 euros a l'empresa
El processat feia servir la targeta del negoci del qual era soci per fer apostes en línia
L’advocat d’un home condemnat per estafar 17.000 euros a l’empresa on treballava el 2018 demana davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia la seva absolució. El processat va utilitzar la targeta de l’empresa en dues ocasions per fer apostes en línia, segons va quedar provat al judici, i el 23 de febrer del 2023 el van condemnar a 14 mesos de presó condicional. La defensa reivindica, però, que la pena imposada és excessiva i ha presentat un recurs d’apel·lació.
Els fets jutjats van succeir de la següent manera. L’abril del 2018, el condemnat va presentar una denúncia a la policia després de detectar que algú havia extret de forma fraudulenta més de 3.000 euros del compte bancari de l’empresa. Dies després va presentar una segona denúncia al·legant que s’havien tret 14.000 euros més. En aquell moment, l’home assegurava que no tenia cap idea de qui podia haver robat aquests diners de l’empresa, i no va ser fins un any i mig després que no va reconèixer que potser alguns extractes els havia fet ell. Finalment, i després de reunir-se diverses proves que apuntaven contra ell directament, va acabar confessant que havia tret els diners per fer apostes en línia, però tant l’home com la seva defensa argumentaven que quan va anar a denunciar l’ús indegut d’aquesta targeta no recordava que fos ell.
L’argument que utilitza la defensa del condemnat és precisament aquest. El lletrat assegura que l’home no recordava haver fet aquests pagaments i no va actuar amb maldat. “La nit anterior anava a fer servir la seva targeta, però en veure que no funcionava va fer servir la de l’empresa i se’n va oblidar”, defensa, tot afegint que el processat era soci de l’empresa en aquell moment en un 50% i que els fets no el beneficiaven gens. Per tot plegat, demana la seva absolució i, subsidiàriament, és a dir, en cas que el tribunal no acceptés aquesta proposta, demana que es redueixi la condemna de 14 a sis mesos de presó condicional.
Per la seva banda, el Ministeri Fiscal refusa les dues propostes i manté que la pena de 14 mesos de presó condicional és adequada als delictes que ha comès l’home. La Fiscalia sosté que l’home va cometre un delicte menor de simulació de delicte, ja que va intentar fer veure que algú altre havia robat diners de l’empresa per, suposadament, ser indemnitzat per l’assegurança, i d’un delicte major d’estafa per haver robat uns 17.000 de l’empresa en què treballava.
LA JUSTÍCIA ES DEBAT ENTRE UNA BARALLA D'AMICS I UN CAS DE VIOLÈNCIA DOMÈSTICA
El Ministeri Fiscal presenta un recurs d’apel·lació contra una sentència dictada el 20 de març del 2023, la qual condemnava un home i una dona per barallar-se durant l’estada en un apartament del país. La pena imposada a l’home és de 15 dies d’arrest domiciliari condicional. És a dir, que només els ha de complir si torna a delinquir. En el cas de la dona, la condemna és superior perquè va llançar a l’home un got de vidre al cap i se li imposa un any de presó condicional. La Fiscalia no està d’acord amb les penes, ja que considera que eren parella, no amics com els dos subjectes van assegurar durant el judici. Per tant, considera que no se’ls hauria de condemnar només per les lesions causades durant la baralla, sinó també per un delicte de violència domèstica. La discussió es va produir el gener del 2020 en un apartament de la Massana. Durant el judici, els condemnats van explicar que venien a passar un cap de setmana a Andorra i la primera nit, després de sopar, van arribar a l’habitació i van començar a barallar-se. El relat és que ell la va agafar del coll i ella li va llançar un got de vidre per defensar-se, provocant-li una ferida al cap. Els responsables de l’allotjament van trucar a la policia i van detenir-los. Finalment, el mes de març van ser condemnats per un delicte menor. Tal com va al·legar durant la vista, la Fiscalia torna a demanar ara que es condemni l’home i la dona també per un delicte menor de violència domèstica. Afirma que hi ha elements suficients per corroborar que sí que eren parella i no amics, com ara que van dormir a la mateixa habitació i al mateix llit i que quan van ser detinguts la dona va dir a la policia que la discussió havia estat per gelosia. En canvi, l’advocat dels condemnats assegura que no són proves suficients per demostrar que eren parella i demana que es respecti la presumpció d’innocència.