Els lloguers estaran liberalitzats a final de la legislatura

El Govern va reiterar ahir la seva intenció de descongelar progressivament el preu dels lloguers dels pisos. Així, si els últims dies era la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, la que anunciava que aquesta mesura es començaria a aplicar a partir de l’any vinent, ahir era el cap de Govern, Xavier Espot, el que manifestava que “de manera quirúrgica” s’anirà “desregulant el mercat”, tot i que evitava referir-se a quin percentatge concret podran apujar-se els habitatges, aclarint, això sí, que serà “un percentatge molt prudent”. “La nostra voluntat és que sigui un percentatge petit i es vagi fent progressivament, de tal manera que durant la legislatura, i si cal una mica més, puguem anar liberalitzant el mercat i que això vagi compassat del fet que també entretant nosaltres hàgim pogut posar molts més pisos de lloguer al mercat”, va manifestar Espot. El màxim responsable de l’executiu va indicar que “hi ha molts paràmetres”, no només la renda, que es podrien tenir en compte a l’hora de decidir els casos en què es podrà incrementar el preu del lloguer, com, per exemple, l’antiguitat del contracte, però tots haurien de ser “objectius i fàcils de verificar”.

En declaracions posteriors al tradicional dinar que tots els estius mantenen alguns membres del Govern a AINA, Espot va defensar aquesta actuació, afirmant que en pocs països s’ha aplicat una mesura tan intervencionista com és la congelació dels lloguers. “Tard o d’hora una intervenció tan forta no es pot mantenir”, va afirmar, ja que a més la situació actual pot desincentivar la construcció d’habitatge i, per tant, aquesta problemàtica podria empitjorar. A més, el màxim mandatari governamental va insistir que es tracta d’una proposta continguda al programa electoral dels Demòcrates i, per tant, “a poc a poc hem d’anar desintervenint”.

El Govern està treballant també en una proposta que faran arribar als comuns properament perquè cedeixin sòl públic a propietaris privats que estiguin interessats a construir habitatges de lloguer a preu assequible. L’alliberament de terrenys comunals per construir immobles és una altra de les vies que l’executiu considera fonamental per resoldre la problemàtica de l’habitatge, ja que es veu que l’aportació que pugui fer el sector privat és fonamental perquè hi hagi més oferta al mercat. De fet, tal com va recordar el cap de Govern, ja hi ha tres comuns amb els quals s’estan posant en marxa iniciatives per comptar amb més pisos de lloguer a preu assequible, però ara es tractaria de fer un pas més endavant perquè se cedeixi sòl públic a propietaris que vulguin construir i, així, “es posin més pisos en el mercat”. “Caldrà fer un esforç una mica més important per part dels comuns”, va assenyalar el cap de Govern, que creu que no farà falta un canvi legislatiu perquè els comuns tinguin un paper molt més important que fins ara pel que fa a l’habitatge. “Alguns comuns sempre han pensat que no els concernia aquesta competència”, va afegir Espot. Aquesta iniciativa se suma a la creació d’un parc públic d’habitatges que ja està en marxa, i que, tal com també va voler recordar Espot, compta amb un pressupost aprovat pel Consell General de 50 milions d’euros. En aquest sentit, s’està actuant de la manera més ràpida possible perquè es puguin rehabilitar els edificis que han estat llogats o adquirits amb aquesta finalitat. Segons va explicar el ministre de Territori i Urbanisme, Raül Ferré, avui mateix tindrà una nova signatura de contracte, en aquest cas pel que fa a l’habitatge de coliving situat al coll d’Ordino, que compta amb 44 pisos i que, per tant, podran acollir una vuitantena de persones. Un altre dels edificis que es preveu que aviat estigui reformat és el de l’antic hotel Àrtic, a Andorra la Vella, que d’aquesta manera podria acollir els primers llogaters a l’abril o maig vinents.

A més, s’espera disposar també de la col·laboració dels propietaris d’habitatges perquè pugui haver-hi més pisos de lloguer al mercat, a canvi de millores fiscals o possibles deduccions. Espot no creu, però, que calgui un Pacte d’Estat en aquesta matèria, com va proposar Progressitges-SDP fa uns dies. “Es pot aconseguir el mateix sense Pacte d’Estat, però tampoc hi tanquem la porta”.