Govern s'aferra al roaming i al monopoli davant la UE

Mantenir el roaming durant set anys i el monopoli d’Andorra Telecom durant vuit anys, un cop entri en vigor l’acord d’associació amb la Unió Europea. Aquesta és la proposta que el Govern ha posat sobre la taula a Brussel·les per arribar a una entesa en matèria de telecomunicacions, segons consta en un document de treball entre l’executiu i els partits polítics sobre l’estat actual de les negociacions de l’acord. La petició inicial de l’executiu era més ambiciosa i recollia la idea de disposar d’una moratòria per la itinerància de dades de deu anys i d’un període transitori revisable de quinze anys per mantenir la situació actual de la companyia. En aquest segon cas, però, Brussel·les va refusar la demanda, perquè no existia cap precedent dins de la UE en aquesta matèria.

Com a opció alternativa, l’executiu planteja ara en el marc de les negociacions l’establiment d’un període transitori de vuit anys durant els quals es mantindria l’statu quo actual d’Andorra Telecom. El període es calcula tenint en compte que sigui més llarg que el termini per la moratòria del roaming, amb l’objectiu que la companyia pugui mantenir un nivell d’ingressos acceptables durant la transició.

Acabat aquest període, es vol fer una reavaluació de la situació a partir d’uns indicadors específics a determinar. En cas que els indicadors mostrin que el manteniment d’un sol operador segueix estan justificat, es vol pactar un nou període transitori. En cas contrari, es demana una obertura gradual del mercat. En aquesta línia, es començaria el procés d’obertura pel sector de la telefonia mòbil virtual, seguint pel segment de la telefonia fixa, on Andorra Telecom podria cobrar un peatge per l’ús de la infraestructura existent. Finalment, s’obriria als diferents serveis de telefonia mòbil restants, assegurant, però, un compliment dels requisits de servei mínim que la legislació nacional pugui fixar per a qualsevol empresa que vulgui oferir serveis de telecomunicacions al país. A tall d’exemple, es podria requerir que s’oferís cobertura a gairebé tot el territori.

Rebaixa pel roaming

El Govern ha anat rebaixant les exigències a mesura que han avançat les converses amb la UE. Si bé s’ha passat de quinze a vuit anys per al manteniment del monopoli, també es planteja una rebaixa de les condicions en el cas del roaming. En concret, es passa de la dècada que es reclamava al començament, a set anys. El període s’argumenta perquè es considera que són necessaris com a mínim cinc anys per permetre a la companyia diversificar els ingressos.

Així mateix, des del Govern es recorda que l’eliminació del roaming tindrà, evidentment, un impacte negatiu important en els comptes d’Andorra Telecom i, de rebot, del Govern, però també un impacte positiu per als ciutadans del país, que no tindran limitacions pel que fa a les dades quan es desplacin per Europa. Per tant, es remarca que, quan més aviat es faci l’alineament, més aviat els usuaris gaudiran de la nova situació. L’únic factor limitant ara mateix sobre aquesta qüestió és l’impacte econòmic que tindrà per Andorra Telecom.

Tot plegat encara està pendent del retorn de Brussel·les i de possibles noves propostes que es facin en el transcurs del procés negociador. En aquest sentit, el calendari que hi ha actualment sobre la taula preveu que el segon semestre d’aquest any sigui clau per resoldre les qüestions amb més sensibilitat política, com és la negociació sobre les telecomunicacions, però també sobre la lliure circulació de treballadors, de prestació de serveis i de serveis financers.

PROPOSTA

1. Mantenir el monopoli un mínim de 8 anys

El Govern proposa mantenir el monopoli d’Andorra Telecom durant vuit anys i després revisar de nou la situació.

2. Obertura del mercat progressiva

Passats els vuit anys i en cas de no poder fer-se una nova pròrroga, el Govern demana obrir el mercat de manera progressiva.

3. Moratòria de set anys pel roaming

La petició de l’executiu pel que fa al roaming és establir una moratòria de set anys, considerant que es necessita un mínim de cinc anys per diversificar els ingressos.

EL CONTROL DELS PENALS PER LES EMPRESES HA DE JUSTIFICAR-SE

El protocol que permetria a les empreses exigir els antecedents penals dels treballadors nouvinguts hauria de regular per què són necessàries aquestes dades, quin ús se’n faria d’elles i qui les podria manipular. Així ho va afirmar ahir la cap de l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA), Resma Punjabi. El que planteja l’executiu a la Unió Europea (UE) és que les empreses verifiquin els antecedents dels nous residents en el sector de la salut, l’educació, els serveis financers i les professions liberals. Actualment, aquesta és una documentació que demana l’administració pública per residir al Principat. La cap de l’Agència de Protecció de Dades va advertir que fins que aquest protocol no sigui oficial no podran pronunciar-se amb gaires especificitats. En efecte, el protocol encara és una proposta i l’executiu no ha rebut resposta per part dels responsables de Brussel·les. Ara bé, Punjabi va explicar que com “qualsevol normativa que afecti el tractament de dades, ha d’especificar els motius pels quals es recullen, quines persones estarien afectades i si tercers podrien tenir accés a aquestes dades”. Des de l’APDA es va destacar que la norma ha d’especificar per què hi ha aquest interès en què una informació que fins ara només tenia l’administració pública ara també passi a mans de les empreses.