Més de cent nens a les colònies estivals d'AINA

És i sempre serà la meva casa”, va assegurar la coordinadora de monitors durant el segon dia d’obertura del casal de Canillo. L’Àngela, de 24 anys, ha sigut nena del casal des de l’any 2011 i no hi ha hagut cap estiu que no hagi pausat la seva estada. Ara ja en fa set que s’hi dedica com a monitora.

La casa de colònies més emblemàtica del Principat va obrir el dijous passat les seves portes a la generació dels nens que conformen l’estada d’estiu del 2023. Són prop d’un centenar de nens, entre els 6 i els 15 anys, i una trentena de monitors, entre els 17 i els 24 anys, la majoria d’ells antics nens de la casa. L’Alexandra i l’Aran són dues monitores de 17 i 19 anys que van ser nenes d’AINA des que tenien 7 anys. Mentre l’Alexandra s’estrena en el seu primer any com a instructora, l’Aran ja fa dos estius que s’hi dedica. “Ens va marcar molt, no podíem abandonar-ho”, van assegurar les noies. Els valors amb què van créixer al casal són “immillorables” i ara volen elles transmetre-ho als altres nens.

El casal és molt característic per la seva ordenança generacional: dels 6 als 11 anys són Casa, dels 12 als 14 són Borda i dels 15 als 17 Campaments. Una vegada superades les tres etapes, els nens “passen a l’altra banda”, com diuen ells, i esdevenen monitors, una tradició molt arrelada a la casa de colònies. “Quasi tots els nens que han viscut a AINA, fan de monitors en algun moment de la seva joventut”, deia l’Àngela. “El que més valoren els nens és la formació que els donem. No som professors ni figures d’autoritat, ens posem al mateix nivell que ells i, sobretot, no marquem una distància entre ells i nosaltres”.

La coordinadora de monitors va recordar que el punt fort del casal és l’educació de lleure que proporciona l’espai i el tracte igualitari respecte als nens. “L’objectiu és educar la persona, no la memòria”, va recalcar.

El cas del Jan i la Clàudia és el més tradicional: dos infants d’11 anys que formen part de l’alumnat i no saben a què es dedicaran de grans, però tenen clara una cosa: volen esdevenir monitors. Van destacar que valoren les amistats que tenen, la diversió i les activitats que fan al llarg de les dues setmanes d’estada.

La figura de Mossèn Ramon persisteix en l’ideari d’AINA: un fundador, de cap a peus, i més implicat que mai. La devoció per l’ensenyament i l’estima cap als nens segueix sent el motor per seguir tirant endavant el casal.

L’addicció al casal és tan profunda que les generacions no volen marxar, fins i tot, després de ser monitors. Aquesta infinita roda fa possible els més de cinquanta anys de recorregut del casal i defineix un cercle generacional que mai es tancarà i sempre es reciclarà. “He crescut aquí i em sap molt greu deixar-ho”, va concloure l’Àngela entre plors.