La CEA està a favor que l'empresa controli els penals

La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) i la Unió Sindical d’Andorra (USdA) mantenen posicionaments contraposats pel que fa a la possibilitat que siguin les empreses les que hagin de demanar els antecedents penals perquè hi hagi un cert control sobre la immigració, un cop firmat l’acord amb la Unió Europea (UE). Així, la patronal considera que si es tracta d’un sistema que s’aplicaria només a determinats sectors, com la salut, l’educació, els serveis financers i algunes professions liberals, tal com pretén el Govern i consta en el document que ha lliurat als partits polítics sobre l’estat actual de les negociacions amb les instàncies comunitàries, “seria acceptable”. “Si és de manera limitada i només per a uns sectors més sensibles estaríem d’acord”, va manifestar el president de la CEA. Per la seva banda, l’USdA es mostra totalment en contra d’aquest plantejament i, de fet, anuncia que acudiria a la Confederació Europea de Sindicats (CES), de la qual és membre, per denunciar-lo en cas que fos acceptat per la UE i, a més, convocaria mobilitzacions en contra.

I és que la possibilitat que siguin les empreses les que hagin de demanar els antecedents penals, tot i que siguin en sectors concrets, i no l’Estat, com passa actualment, quan algú vol treballar al país, no agrada gens ni mica al sindicat. En aquest sentit, segons afirma el seu secretari general, Gabriel Ubach, seria una mesura “totalment discriminatòria” i que “aniria contra la llibertat de les persones”. Per al líder sindical, les empreses només poden demanar a les persones que volen contractar els certificats relacionats amb la seva capacitació per ocupar la vacant que es vulgui cobrir. “Les empreses substituiran ara a l’Estat?”, demanava Ubach, alhora que recordava que “una cosa és que el servei d’Immigració et pugui demanar un certificat dels antecedents penals, i una altra que ho puguin fer les empreses”.

El sindicat considera que amb una mesura com aquesta “retornaríem a l’estat feudal que era abans Andorra; ja només faltaria que s’implantés el dret de cuixa a les empreses”. En aquest sentit, Ubach va indicar que està “en total desacord” que el text que s’està negociant amb la Unió Europea (UE) pugui incloure una proposta d’aquestes característiques, “i en cas que fos així ens mobilitzaríem per dir que això no pot ser” .

A més, el representant sindical opina que una mesura com aquesta contribuiria a fer encara menys atractiu per als treballadors venir a Andorra, sobretot si es vol mà d’obra qualificada, tot just quan s’ha anunciat també, recentment, per part del Govern un enduriment dels requisits econòmics per al reagrupament familiar. “Ens hi oposem totalment”, va recalcar Ubach, que anunciava també que si cal s’adreçarien a la Confederació Europea de Sindicats (CES), de la qual forma part, per denunciar aquest plantejament en cas que finalment fos acceptat per la UE. “No ho deixaríem passar, perquè seria un retrocés en els drets laborals i socials”, va emfatitzar el secretari general de l’UsdA. “No hi ha res que justifiqui això”, va afegir.

De moment, només es tracta d’una proposta embrionària en la qual encara està treballant el Govern pel que fa a la lliure circulació de persones i, per tant, encara no s’ha abordat a la taula negociadora amb els responsables de Brussel·les. Això sí, està clar que no afectaria el conjunt de l’activitat econòmica. Així, segons va explicar Cadena, “mai seria el cas que s’hagués d’aplicar a totes les empreses”, sinó només als sectors abans esmentats i a professions liberals que ho demanessin “com advocats o economistes”. Per a Cadena, es tracta que hi hagi un certificat, sigui d’antecedents penals o d’altres tipus similar “que acrediti l’honorabilitat de la persona” i demostri que no ha tingut problemes anteriorment a la seva vida laboral. El president de la CEA va recalcar, però, que a hores d’ara és només “una possibilitat” que ja s’aplica en alguns països comunitaris i que “no hi ha cap decisió presa” des del Govern, que l’ha de fer arribar ara als negociadors de la UE. “Crec que de moment seria suficient que s’apliqués la proposta només a aquests sectors”, va afegir Cadena.