Cierco proposa de nou al Govern aturar totes les causes judicials

L’enfrontament als tribunals entre els Cierco i exalts directius del banc amb l’Estat arran de la intervenció de la Banca Privada d’Andorra el 2015 ha entrat els últims mesos en una nova fase. Després de continus ajornaments i d’interrogatoris inacabables de les defenses als encausats, ha arribat el torn dels testimonis de la fiscalia. Han passat cinc anys de l’inici de la vista pel cas Gao Ping/Pallardó i darrerament s’han produït un seguit de revessos judicials en contra dels processats. És en aquesta conjuntura que es presenta la segona proposta dels Cierco al Govern per aturar totes les causes judicials en curs d’una part i l’altra amb el compromís que ningú reclamaria una indemnització milionària. La demanda va arribar fa dues setmanes a mans de l’executiu en forma de carta, acompanyada d’un conjunt d’informes de reconeguts advocats penalistes que avalarien la conveniència i legalitat de la proposta. Un dels quals és del lletrat català Pau Molins, defensor entre d’altres de Fèlix Millet, Sandro Rossell o la Infanta Cristina en el cas Nóos. Del que es tractaria en el fons és que des de les institucions es dictés el que es coneix com a “llei de punt final”. Una llei que tindria com a objectiu tancar tots els processos oberts; vaja, que el que ha passat és passat i el que toca ara és girar full. En el primer intent els Cierco, el setembre de fa dos anys, ho justificaven per la voluntat de retornar a un “clima de pau social” inexistent des del 2015 i la resposta del mateix Espot va ser que el poder executiu no es pot comprometre amb la demanda. En la iniciativa de la defensa també hi participa un conegut advocat andorrà amb una llarga trajectòria política al darrere, a l’òrbita de la dreta o el centredreta –els últims temps per ves a saber quina estranya cabriola no hi ha al país cap polític que es declari obertament de dretes.

Últimes novetats

La iniciativa que impulsen ara els Cierco davant Govern coincidiria pràcticament en el temps amb l’aute de processament que va dictar el batlle Moynet fa prop de dues setmanes, pel qual es processa a Higini Cierco i vuit exresponsables del banc. Se’ls encausa per presumptament facilitar el blanqueig de diners en el cas obert contra la constructura brasilera Camargo Correa. Una empresa que va subornar amb comissions diversos polítics de diferents països i ho va fer també presumptament a través de la BPA. Però no és l’única causa en la qual els últims mesos Cierco apareix com a encausat. A finals del març passat, poques hores abans d’unes eleccions generals marcades per una bruta campanya d’assetjament a Espot, se’l citava al costat de l’exCEO de l’entitat Joan Pau Miquel arran de la investigació de la societat panamenya Landstreet, que s’hauria emprat per pagar gestors i prescriptors fora de la pròpia estructura salarial del banc. La instrucció se segueix pels presumptes delictes majors d’abús de posició dominant, administració deslleial d’una empresa, defraudació a la CASS, falsejament de comptes i blanqueig de diners.

En el mateix interval, la Batllia ha arxivat les demanades presentades dels Cierco contra Espot, l’excap de Govern Toni Martí i els exministres Gilbert Saboya i Jordi Cinca per prevaricació. També es dirigia contra els responsables de l’INAF i de l’AREB. Aquest últim organisme va presentar a finals del 2022 una querella contra tretze exalts càrrecs de la BPA per presumptes delictes d’associació il·lícita i d’activitat bancària o financera il·legals. Però el més rellevant és l’informe de la consultora PwC que l’acompanya. El treball està elaborat segons un seguit d’e-mails que destapen la trama delictiva de l’entitat. Un banc dins un banc destinat a promoure la comissió de delicte conclou l’informe de la consultora.

Trobada al Park Hotel

El cas BPA ha anat des del primer moment molt més enllà de qüestions estrictament judicials. Les derivades polítiques han estat clares des de la intervenció de l’entitat. Sense anar més lluny, un bon exemple és el dinar d’excaps de Govern que va tenir lloc el 16 de juny passat al Park Hotel a instàncies de Marc Forné. Hi vab ser presents Toni Martí, Albert Pintat, Jaume Bartumeu i l’actual titular del càrrec. Una trobada que en principi s’havia convocat per parlar de les negociacions amb la UE, però el que en realitat es va posar sobre la taula va ser “la necessitat de trobar una solució al conflicte generat pel cas BPA”. La cita anava en la línia que va mantenir temps enrere el mateix Forné amb Xavier Espot i el fiscal general Alfons Alberca.

UN CONFLICTE EN QUÈ ES DISPUTEN FINS A 500 MILIONS EN DEMANDES CREUADES

Les causes judicials obertes després de la intervenció de la BPA per la nota del FinCEN són múltiples i passats cinc anys encara s’està celebrant el primer dels judicis penals, el cas Gao Ping. I a la vista de com s’està desenvolupant, la resolució va per llarg. En paral·lel hi ha els litigis creuats entre els Cierco i l’AREB per les respectives demandes d’indemnitzacions milionàries. Els exmàxims accionistes del banc reclamen a l’Estat 346 milions d’euros corresponents al valor –segons els informes dels demandants– del 75,5% que tenien de l’entitat en el moment de la crisi. Per la seva part, l’AREB considera que ha de percebre de l’antic consell d’administració de la BPA un màxim de 479 milions en concepte d’“acció de responsabilitat social”. Considera que la seva actuació va suposar la fi del banc. Les demandes segueixen el seu curs. Per ara. A l’espera de novetats. Si n’hi ha.