La família de la nena del vel es queixa de traves als fills pel ramadà

La família musulmana que té els dos fills bessons a La Gavernera sota la custòdia de l’Estat, es mostra molt enutjada pel que considera un intent de rentar el cervell als seus fills —els dos tenen ara 12 anys—. D’una banda, perquè la nena no persisteixi en el seu desig de dur el vel i, fins i tot, segons van explicar al Diari fonts properes als pares, “deixin de professar la seva religió, que és l’islam”.

Els pares només poden comunicar-se amb els fills els dissabtes mitjançant la Sala de Trobades Familiars, i ho fan parlant en castellà i amb càmeres que ho enregistren. En aquestes cites concertades d’una hora és on “coneixen com se senten els menors”, van subratllar les fonts: “se senten atemorits i fins i tot van amenaçar el noi d’avisar a la policia si no acceptava anar de colònies fora d’Andorra”. Tot, evidentment, presumptament.

Això és el que afirmen aquestes fonts que tenen una estreta relació amb els pares, que sostenen que els germans “volen tornar a casa, perquè és mentida que el pare agredís el noi, va ser tot el contrari”.

El cas es troba en mans del Tribunal Superior, que haurà de decidir qui es fa càrrec finalment dels bessons. La família, segons les converses que mantenen, explica als amics propers que estan convençuts que hi ha dues prioritats per part de psicòlegs i educadors: que la nena accepti treure’s el vel i que deixin en un segon terme les creences religioses.

Un exemple, comenten, és la celebració del ramadà, i lamenten, segons la versió dels pares, “que se’ls hagi posat tants obstacles per complir amb la seva religió de manera voluntària, perquè ningú els obligava, i se’ls va fer la vida impossible”.

A tall d’exemple, les fonts remarquen que el nen va defensar una noia durant el sopar que estava sent insultada per un altre intern. A les postres, afegeixen que els insults es van generalitzar a altres companys i, davant els retrets del bessó, va agafar un ganivet. Sembla que hi va haver un petit forcejament i el noi del ganivet es va llençar a terra per simular una agressió. Els educadors van castigar aquest darrer després d’escoltar les opinions de la resta.

L’afer del ramadà, segons les fonts, mereix un capítol a banda. La família es troba molt indignada, perquè sosté que es volia impedir que ho fessin. “Sabem que els nens estaven molt feliços, i tenen après les hores quan poden menjar, perquè les van buscar per Google i mai van ser condicionats pels pares”.

També es queixen que tant el psicòleg del centre com un de privat opinen que “són massa joves per decidir quin camí han de seguir”. Els pares insisteixen que els nens estan “malament” i que “han intentat que mengin porc, però s’hi han negat”.

Aquesta família espanyola de Melilla, segons les fonts, se sent perseguida. Durant el ramadà, segons mantenen, van “obligar” el noi a aixecar-se a les 7 del matí i fer les activitats al Prat del Roure. Tornar al centre a les 12, al pavelló a les 3 i regressar a La Gavernera a les 17.30 hores. Se li va respectar la demanda de no jugar a futbol durant les dues setmanes del ramadà. “Ha estat una estratègia perquè els nens se sentin dèbils i mengin, però no ho van fer, van complir amb el que volien. Els estan fent la vida impossible”, apunten les fonts que tenen una relació molt estreta amb els pares.

"ELS FAN LA VIDA IMPOSSIBLE I ESTAN VULNERANT ELS DRETS DE LA FAMÍLIA"

Les crítiques al Govern es repeteixen: “no són ningú. Els estan fent la vida impossible i vulneren tots els drets de la família”. I repeteixen que no es vol reconèixer que els germans no estan bé a La Gavernera i que volen tornar a casa. Asseguren que els bessons han fet el ramadà voluntàriament, perquè són menors i no tenen l’obligació de fer el dejú. Tot i això, la nena va patir una baixada de les defenses durant tres dies i després va continuar amb la tradició religiosa. Sobre la baralla que van tenir el pare i el fill i que va comportar la presència de la policia i la retirada de la custòdia, les fonts expliquen que el fill ja va advertir que, si trucaven a la policia, mentiria i acusaria el seu progenitor. Són afirmacions difícils de verificar, si defensen que el pare porta 25 anys treballant a la mateixa empresa, “i sempre ha tingut un bon comportament i mai ha maltractat ningú”. El defineixen com una persona practicant, com la mare, a qui se li “suposa que té més influència sobre els seus fills”. “Els diuen que l’Estat els protegeix dels pares”. En fi, són afirmacions d’una part molt definida.