Espot admet que la nova mà d'obra haurà de viure en zones frontereres

El cap de Govern, Xavier Espot, va defensar ahir un creixement urbanístic sostenible i també econòmic a través de la diversificació que aportarà, al seu entendre, l’acord d’associació amb la Unió Europea. Alhora, però, això farà que probablement es necessitin més treballadors “i hem de ser conscients que el nostre territori és limitat”, va deixar clar. En aquest sentit, va declarar que “si necessitem més treballadors estrangers, evidentment s’hauran d’instal·lar a les zones frontereres”. “I, per tant, perquè això sigui possible, jo crec que la nostra responsabilitat és fer que ells, en aquestes zones frontereres, tinguin tots els ajuts, tot el suport i totes les facilitats per poder venir a treballar aquí a Andorra”, va afegir.

Espot va fer aquestes declaracions preguntat pels periodistes arran de l’entrevista de la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, al Diari, en la qual afirmava que l’arribada de molts treballadors i la falta d’habitatges acabarà provocant que “la mà d'obra haurà de buscar pisos fora si al país no n’hi ha”. El líder de l’executiu va remarcar que aposten per un creixement sostenible, però que també volen seguir creixement econòmicament i defensa que tot i que aquestes dues qüestions puguin semblar oposades s’ha de trobar un equilibri. “Quan hi ha dos objectius que són incompatibles, en el terme mitjà està la virtut”, va considerar.

Així, Espot va deixar clar que “haurem d’establir mecanismes perquè una part dels treballadors que venen al nostre país puguin viure de manera absolutament digna i en les millors condicions possibles a les zones frontereres”. Això passa, segons el cap de Govern, per “millorar les xarxes de transport, per donar tota la cobertura social que calgui als nostres fronterers, etcètera”. “Intentem que la gent que ve a treballar al nostre país pugui viure en un radi de 10 quilòmetres sempre que, evidentment, ho facin en les millors condicions possibles o, m’atreviria a dir, en tan bones condicions com ho farien si estiguessin aquí a Andorra. Aquesta també és la nostra responsabilitat”, va afirmar.

D’altra banda, Espot també va fer referència a la “preproposta” que el Govern té sobre la taula per tal de demanar a Brussel·les que siguin les empreses les que puguin demanar els antecedents penals als treballadors en els sectors de la salut, l’educació, els serveis financers o les professions liberals. Espot va demanar “prudència”, recordant que la proposta encara és molt embrionària, però va avançar que no creu que hi hagi cap vulneració de drets. “De la mateixa manera que no ha de suposar una vulneració que el Govern demani uns antecedents penals, tampoc ho ha de suposar que les empreses ho demanin en determinades professions sensibles”, va assegurar. En tot cas, va afegir que “ja farem i establirem, en cas que sigui així, totes les garanties i mecanismes perquè sigui possible”. En aquest sentit, va demanar a la cap de l’Agència de protecció de Dades, que va fer unes declaracions al Diari, que “sigui prudent i esperi el redactat final abans d’emetre la seva valoració”.