La Batllia triga més de dos anys per resoldre un règim de visites

La disputa entre dos progenitors al voltant del règim de visites de la filla va acabar amb una sentència del Tribunal Constitucional que, d’una banda, va declarar que s’havia vulnerat el dret a un judici de durada raonable d’un dels pares i, de l’altra, el dret del progenitor a ser indemnitzat.

Va ser el 2018 quan el Tribunal Superior va anul·lar temporalment les visites del pare a la seva filla, que llavors tenia 12 anys, a demanda de la mare, que va acompanyar la petició amb un certificat psicològic de la menor. Aquesta suspensió, en un principi, havia d’aixecar-se de manera progressiva amb assistència psicològica.

El 2019, i com que el seguiment havia estat positiu, el pare va considerar oportú sol·licitar la represa de les visites. La sentència de la Batllia va trigar dos anys i mig en arribar i va ser a través d’un aute en què declarava la separació, la dissolució del règim econòmic matrimonial, i atribuïa la guàrdia i custòdia de la menor a la mare amb total exclusivitat i sense que fos procedent fixar un règim de visites.

Davant aquesta sentència, el pare va presentar un recurs al Tribunal Superior que el va desestimar. Finalment, va decidir acudir al Tribunal Constitucional, i en el recurs d’empara que va presentar el pare es podia constatar que des del primer informe de la psicòloga assignada, en el novembre del 2019, la Batllia havia de dictar una resolució per acceptar o denegar la represa

dels contactes. El Constitucional va admetre que s’havia vulnerat el dret del pare a un judici de durada raonable, tot explicant que el temps transcorregut “no pot considerar-se un termini adequat” per “una qüestió tan rellevant en l’evolució de la relació paternofilial” i que precisament la salvaguarda de l’interès de la menor exigia una resolució àgil en un sentit o altre.