Concòrdia es va nodrir dels vots de PS+SDP

Concòrdia, que es va presentar per primera vegada a unes eleccions generals el passat 2 d’abril i va quedar en segona posició amb cinc consellers generals, va tenir el seu principal graner de vots als partits d’esquerra i centreesquerra, el Partit Socialdemòcrata (25,6%) i Progressistes-SDP (20,9%), però també a una formació de dretes com terceravia+Unió Liberal (22,8%). Així es dedueix de l’enquesta postelectoral realitzada pel Grup de Sociologia d’Andora Rercerca + Innovació, en relació amb el comportament dels votants segons el vot dipositat en les eleccions del 2019. El bon resultat de la nova força política encapçalada per Cerni Escalé en la que era la seva primera contesa electoral s’explica també perquè va aconseguir captar un 15,2% dels vots demòcrates d’ara fa quatre anys, i el 18,7% de Liberals d’Andorra, a més del 67% dels d’Andorra Sobirana.

Per la seva banda, Andorra Endavant, que també era la primera vegada que es presentava a unes eleccions generals i va obtenir tres consellers generals, va captar sobretot vots de terceravia (34,6%) i d’Andorra Sobirana (33%), i en grau més baix del PS (7,2%), Liberals d’Andorra (5,7%) i DA (5,2%). La resta de partits es van nodrir el 2023 de bona part dels vots que ja havien obtingut el 2019, però amb percentatges molt diferents: així, DA retenia el 59,9% dels vots que havia assolit ara fa quatre anys, la coalició PS-SDP aconseguia el 46,9% del PS i el 52,1% d’SDP, i Liberals d’Andorra es va haver de conformar amb el 27,5% dels vots que havia tingut el 2019. Terceravia, que no va estar present en les últimes eleccions, va cedir els seus vots, a més d’Andorra Endavant, a DA (26,1%) i Concòrdia (22,8%).

El resultat electoral del passat abril s’entén també si es té en compte que el candidat més convincent durant la campanya electoral va ser Xavier Espot (49,8%), seguit de Cerni Escalé (22,4%) i Carine Montaner (7,4%). En aquest punt, els votants es decanten majoritàriament pel candidat del seu partit, amb l’excepció significativa dels de PS+SDP, que van veure més convicent a Cerni Escalé (29%) i Xavier Espot (19%), que al seu propi cap de files, Pere López (18,2%). D’altra banda, el partit que aixeca més simpatia és DA (24,2%), seguit de Concòrdia (19,1%) i PS (12%). En aquest últim cas el percentatge és idèntic al de l’enquesta preelectoral, mentre que Concòrdia aconsegueix pujar des del 5,9% inicial i DA des del 19,7% anterior.

Atenint-nos als simpatitzants de cada partit polític, Andorra Endavant és l’únic que en té de tot l’espectre ideològic: així, un 13,6% són d’esquerra/extrema esquerra i un 11,9% de dreta/extrema dreta, si bé la majoria són de centre (22,9%). Per la seva banda, Concòrdia té majoritàriament simpatitzants d’esquerra/extrema esquerra (27,8%) i centreesquerra (27,6%), a més d’un 18% de centre, i DA sobretot de centredreta (30,3%), centre (25,2%) i dreta/extrema dreta (14,7%).

L’enquesta postelectoral reflecteix també que un 62,4% dels enquestats ja tenia decidit el vot abans de la campanya electoral, mentre que un 32,1% afirma que aquesta li va fer acabar de decidir per quin partit votar. Concòrdia és el partit que més es va beneficiar de la campanya, ja que un 50,2% afirma que aquesta va ser la que li va impulsar a votar per aquest partit.

ESTAR FORA O NO SENTIR-SE REPRESENTAT PER CAP PARTIT, MOTIUS D'ABSTENCIÓ

La majoria dels que es van abstenir durant les darreres eleccions generals del 2 d’abril ho va fer perquè estava fora d’Andorra (21,1%), mentre que hi ha també aquells als que no els agrada cap partit ni se senten representats (14,7%). En tercer lloc, un 12,6% afirma que no li interessa la política o són apolítics, mentre que un 8,4% diuen que no vota, perquè no creuen en els polítics, que no compleixen el que prometen. L’enquesta postelectoral reflecteix també que algunes persones no voten per no tenir interès a fer-ho (7,4%), no estar al cens electoral (6,3%) o per falta de temps (4,2%). L’AR+I està treballant sobre una hipòtesi basada que una bona part de l’abstencionisme, possiblement fins a un 10%, s’està produint, perquè moltes persones han marxat del país i s’hi han desentès, segons Joan Micó, coordinador de sociologia de l’AR+I.