Treballadors peruans reclamen inspeccions a l'obra i l'allotjament

El Govern va assegurar fa uns dies que s’estan fent controls específics en el sector de la construcció arran del conflicte que hi ha per incompliments de contracte, però diversos treballadors dels anomenats desplaçats i que van ser fitxats per l’empresa Casyre fan una crida perquè es verifiqui que tot està en ordre i asseguren que la trentena de persones que componen la plantilla de Casyre no ha observat cap control d’Inspecció de Treball. “De passada, que vinguin també un dissabte a Sispony i comprovin en quina situació estem”, van afegir en declaracions al Diari un grup d’aquests homes que “hem vingut a Andorra a treballar, no perquè ens explotin”.

El cas d’Ángel Asunción –que va ser acomiadat fulminantment per reclamar que es respecti el contracte firmat– ha encoratjat un grup de companys que veuen com a única sortida plantar cara i fer aflorar la situació en què es troben, si bé reconeixen que es troben desorientats i que “hi ha por a denunciar perquè l’endemà ens embarquen en un avió cap al Perú”.

Asunción encara no ha acabat el seu viacrucis. Està en mans d’Afers Socials, que li proporciona allotjament i alimentació. Ha acudit a Creu Roja per aconseguir roba neta i d’estiu i productes de neteja, però l’espera se li fa “eterna”. Mentrestant, no té cap ingrés ni diners per enviar a la família –la dona i tres fills– i només confia que Treball sancioni l’empresa –li diuen que l’expedient encara està en procés– i aconseguir un nou permís que li doni accés a algunes de les feines que li han ofert empreses del país.

Els seus companys estan cansats de les humiliacions. El 3 de cada mes cobren la nòmina d’EMT, que té subcontractada Casyre, i aquest immediatament els exigeix 630 euros en concepte d’allotjament i manutenció. Acusen l’empresa del seu país de presentar un contracte laboral a Immigració i després els diuen que no és vàlid i que s’han de regir pel contracte que van firmar a Lima segons la llei peruana. Això els suposa que totes les hores extres que fan cada mes van a la butxaca del patró. EMT els ingressa el salari pactat d’uns 1.400 euros i amb les extres poden ingressar uns 2.000 euros. El pagament a Casyre es fa sense cap justificant ni document que ho acrediti per evitar deixar rastre, i si algú s’hi nega sap que seguirà el camí d’Asunción: acomiadament i cap a casa.

Abans d’aconseguir el permís de treball estan uns vint-i-cinc dies a l’espera que arribi la documentació. No treballen i no cobren, però han de pagar igualment l’estada, tot i que el contracte deixa clar que és a compte de l’empresa. N’estan farts i cansats. “Algun diumenge ens han obligat a treballar al xalet d’un dels directius de l’empresa andorrana per set euros l’hora”, es queixen.

GUANYEN 2000 EUROS AL MES PERÒ NOMÉS ES QUEDEN AMB 1400

El contracte estipula que el seu horari és de 40 hores setmanals, però l’habitual és fer 40 hores mensuals que computen com a extres. Les primeres es paguen a 8 euros l’hora, les segones a 12, i l’administrador de Casyre els deixa només amb 1.300 o 1.400 perquè afirmen que s’han de regir pel contracte peruà. “Ho acatem perquè tenim por, no pensàvem trobar aquesta història d’explotació quan vam decidir venir a Andorra, i per això demanem que algú vingui i pregunti als treballadors, lliurement i sense presència dels caps.” Es tracta d’una trampa per esquivar el control. El Govern exigeix actualment les mateixes condicions que els treballadors del país, però a la pràctica aquesta empresa els aplica un contracte peruà signat a Lima i els obrers accepten les condicions perquè en cas contrari “són acomiadats”. No hi ha espai per a la reivindicació i clamen per disposar d’algú que els orienti i els ajudi: “Demanen una auditoria a l’empresa i que es vegin totes les irregularitats.” Resignats, però amb ràbia, afegeixen: “Ens treuen tot el que guanyem d’hores extres.”