Govern denega una inversió a un exministre espanyol

En el pla estratègic del Grup Villar Mir hi havia en un lloc destacat aterrar a Andorra per fer negocis. Haurà d’esperar una nova oportunitat. L’objectiu era adquirir una parcel·la a Escaldes per construir-hi habitatges a través de la societat Proyectos Inmobiliarios Desk 360, SLU amb un capital inicial de 100.000 euros. El valor d’inversió el primer any és de 41.600.000. La demanda d’inversió estrangera directa la lidera la societat mercantil espanyola Promociones y Propiedades Inmobiliarias Espacio, SLU, representada per Olga Maria Hernandez Camara. Però els veritables beneficiaris són la família Villar Mir, segons l’informe sobre la sol·licitud emès pel Govern. Un factor que ha estat clau per tombar l’autorització. El 21 de juny passat, la ministra titular Conxita Marsol decidia no autoritzar la sol·licitud. Per “preservar l’ordre públic i econòmic del Principat d’Andorra i atès que la inversió pot afectar l’interès general sobre les polítiques d’habitatge a preu assequible”, conclou l’informe.

La recusació de la demanda es basa en la relació de Juan Miguel Villar Mir, patriarca del grup empresarial i exministre d’Hisenda al primer govern espanyol després de la mort de Franco, i el seu gendre Javier López Madrid “amb diversos casos de corrupció”. En concret, es destaquen tres actuacions. La primera fa referència a una operació del grup “en què presumptament va pagar 12 milions de dòlars perquè Fertiberia, una de les seves filials, adquirís una empresa pública a Algèria”. La segona vincula el conglomerat presumptament en la trama de finançament il·legal del PP. I, finalment, la presumpta vinculació de l’empresa constructora OHL “en un cas de corrupció entre Mèxic i Espanya”. En l’anàlisi de les possibles implicacions negatives del hòlding hi coincideixen la Uifand i la policia en els informes que elaboren de forma successiva.

Tres mesos per a un ‘no’

El viatge dels Villar Mir per Andorra que no els va conduir enlloc va començar amb la presentació de la sol·licitud d’autorització per constituir una societat el 29 de març passat. El Registre d’Inversions Estrangeres constata que es “detecten anotacions negatives a la plataforma telemàtica World Check” (per dir-ho clar i ras, una llista negra digital) i en diferents mitjans de comunicació. Per la qual cosa opta per sotmetre la sol·licitud al test de la Uifand. L’organisme que lidera Fiñana diu que “no apareixen elements negatius a la nostra base de dades...”, encara que els Villar Mir “es troben relacionats amb diversos casos de corrupció” i deriva la investigació a la policia. El cos de seguretat informa en primer lloc que la representant legal de l’empresa Olga Maria Hernandez no està investigada ni té antecedents, però que el grup empresarial està “relacionat amb diversos casos de corrupció”. És el 3 de maig quan la documentació torna a l’organisme de partida, que proposa que es denegui “aquesta inversió estrangera”. Cosa que Conxita Marsol, com a ministra d’Economia, fa el 21 de juny. Però Marsol també és la ministra d’Habitatge i la sol·licitud va de construir pisos, amb la qual cosa es tanca el cercle. Per sobre de tot, cal preservar “el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne”.

El camí cap enlloc

29 de març

La família Villar Mir sol·licita l’autorització d’inversió estrangera per adquirir una parcel·la a Escaldes i fer habitatges. La inversió inicial és de 41 milions.

12 d’abril

La Uifand destaca que els beneficiaris de la societat es troben relacionats en diversos casos de corrupció. Es demana un informe a la policia.

3 de maig

La policia conclou que Villar Mir està presumptament implicat en el finançament il·legal del PP, entre altres casos de corrupció a Espanya i Mèxic.

21 de juny

El Registre d’Inversions Estrangeres demana que es denegui la sol·licitud perquè pot afectar l’interès general en polítiques d’habitatge. Marsol ho executa.

UN EMPORI EMPRESARIAL VINGUT A MENYS

El grup empresarial Villar Mir s’explica únicament a partir de l’enginyer de camins, canals i ports i empresari Juan Miguel Villar Mir. Un entramat industrial que va bastir als vuitanta amb l’impuls dels seus contactes polítics (va militar al franquista Movimiento i a Alianza Popular). L’empori va arribar a agrupar empreses energètiques, siderometal·lúrgiques, de fertilitzants i de construcció. El grup va minvar per una gestió erràtica i el pes del deute, però tot i així el seu valor és de centenars de milions. A la mort de Franco, va ser ministre d’Hisenda i vicepresident tercer (desembre 1975-juliol 1976) del primer govern del regnat de Joan Carles I, del qual és amic personal i li va concedir un marquesat.

QUINZE LÍNIES

Ignasi de Planell

VOLUNTARI I DISCRECIONAL

Els responsables d’analitzar la sol·licitud ho tenien fàcil per denegar-la. Només els calia dir que Villar Mir era una persona exposada. Però han utilitzat l’afectació del projecte en l’interès general en polítiques d’habitatge. Ara? I s’ha fet de forma voluntària i discrecional, cosa que ens acosta perillosament als terrenys de la inseguretat jurídica. El dubte és si la salvaguarda s’aplicarà a totes les demandes o serà aleatori. Se li gira més feina a la Batllia.