El pacte d'Estat per la UE està pendent d'UL i Concòrdia

Les forces polítiques que han participat en les converses per posar en marxa un pacte d’Estat sobre l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE) van arribar ahir a un “document de consens” i el van rubricar. Ho va explicar ahir el cap de Govern, Xavier Espot, i el secretari d’Estat per a les Relacions amb la UE, Landry Riba. D’aquesta manera, ha quedat fora del pacte d’Estat Andorra Endavant, que ja va anunciar la seva decisió en la darrera reunió, mentre que Concòrdia, com va dir, donarà una resposta al setembre. Unió Laurediana (UL) també va rubricar el document, malgrat la posició en contra mostrada a través d’una carta per Josep Pintat, que era qui fins ara havia estat negociant.

Tot i això, el president d’UL, Josep Majoral, que va assistir ahir a la reunió, va puntualitzar que s’ha donat un sí a la rúbrica, però que encara falta una anàlisi del text per part del partit, que acordarà “si l’acaba firmant o no” el mes de setembre. La decisió d’acceptar el document obeeix, segons va indicar Majoral, al fet que s’han acceptat gairebé totes les esmenes que el seu partit havia proposat, inclòs el redactat inicial sobre els objectius del pacte, “més obert” que el posterior. Espot va manifestar que espera que Concòrdia “faci un pas endavant” i formi part del pacte d’Estat. “Al final, exercir la responsabilitat política també és tenir un punt de valentia”, va afirmar el cap de Govern, al temps que va indicar que “faré tots els esforços perquè s’hi sumi”. Així doncs, han rubricat el pacte d’Estat Demòcrates, Ciutadans Compromesos i el Partit Socialdemòcrata, tots ells amb grup parlamentari, el conseller no adscrit de Liberals d’Andorra i els partits SDP, Acció i UL, però ara haurà de ser validat pels respectius òrgans executius de cada formació política abans de ser signat.

La firma del pacte es farà al setembre, abans que s’iniciï una nova ronda negociadora amb la UE. Cada partit tindrà un màxim de dos representats que podran participar en les reunions preparatòries i en les rondes de negociació en qualitat d’observadors. Una variació que s’ha introduït al text és que es fixa que hi haurà reunions ampliades, un fòrum de treball plural amb la presència de les forces polítiques i dels agents econòmics i socials, que farà un seguiment dels avenços que es vagin assolint.

Espot va reiterar que hi ha una “finestra d’oportunitats”, amb la presidència de torn d’Espanya de la Comissió Europea, que s’ha d’aprofitar per tancar un acord favorable a Andorra abans que acabi l’any. Tot i això, va deixar clar que “si no hi ha un bon acord no tindrem problemes per prosseguir la negociació fins al març, abril o maig”. “No ens hem de deixar condicionar pels altres països que estan negociant”, va afegir Espot, ja que “som els menys avançats en la negociació”, donant a entendre que les converses segueixen el ritme adequat. Per Espot, hi haurà “un abans i un després” de l’acord d’associació, si bé va alertar que caldrà tenir cura sobre cap a on es diversifica l’economia.

DECLARACIÓ JURADA D'ANTECEDENTS PENALS COM A REQUISIT PER RESIDIR AL PAÍS

Tothom que vulgui venir a Andorra haurà de fer una declaració jurada conforme no té antecedents penals i després es faran controls aleatoris. En el cas de sector sensibles, com el sanitari, educatiu o financer, seran les empreses les que demanaran els antecedents penals als treballadors que vulguin contractar. Aquesta és la proposta que farà Andorra en la negociació de l’acord d’associació amb la UE, que no preveu que hi pugui haver controls sistemàtics en la circulació de persones. Així ho va explicar el cap de Govern, Xavier Espot, que va indicar que es tracta d’una “solució de compromís” assumible per l’altra part negociadora, fet que permetria preservar la seguretat pública “com un element definitori de la nostra identitat” i que és vist com a atractiu del país. “Continuarem picant pedra sobre una posició que ens sembla acceptable”, va dir Espot. Pel que fa a la negociació sobre Andorra Telecom, es treballa amb la Comissió en una solució de consens que podria avançar l’eliminació del roaming i estableixi un període transitori per a la liberalització del mercat.