col·lectiu LGTBIQ+
La CASS pagarà el canvi de sexe a partir de final d'any
La seguretat social cobreix les despeses dels tractaments, però encara no s’han dut a terme perquè no
hi ha cap normativa mèdica
Una acció reivindicativa del col·lectiu LGTBIQ+.
Final del 2023 o, com a molt tard, principi del 2024 són les dates possibles perquè els tractaments de reassignació de gènere i hormonació siguin efectius. Així ho van afirmar ahir des de Diversand, l’associació LGTBIQ+, després de la reunió mantinguda amb el ministeri de Salut. Fa un any que es va aprovar que la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) cobriria les despeses derivades d’aquests tractaments, però com que la normativa i el procediment que han de seguir els professionals mèdics no estan dissenyats, fins ara no s’han pogut dur a terme. A més a més, el país no compta amb metges especialitzats en la matèria i està pendent fer-ne formacions.
L’associació Diversand es va reunir fa un parell de setmanes amb els responsables de la seguretat social per comprovar si hi havia hagut cap avenç en l’elaboració de la normativa mèdica per efectuar els tractaments hormonals i de reassignació de gènere. La resposta va ser negativa. La CASS els va confirmar que aquests tractaments es trobaven dins de la cartera de serveis de la seguretat social, però que encara no havien rebut cap indicació per part del ministeri de Salut sobre quin seria el procediment a seguir. Per tant, són tractaments que de moment no han pogut efectuar. Durant la reunió mantinguda ahir entre Diversand i el ministeri de Salut, on eren presents la ministra de Salut, Helena Mas, la secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, i dos professionals mèdics, els ho van confirmar. “Salut ens ha assegurat que es posaran a treballar en un esborrany de la normativa, que ens enviaran per fer les correccions necessàries. El text definitiu hauria d’estar enllestit a final d’any o, com a molt, a principi del vinent”, va dir la presidenta de Diversand, Nieves Calvo.
La vicepresidenta de l’associació, Isabella Vargas, va explicar que “és un canvi necessari per a la tranquil·litat de les persones trans”, i que han de ser considerats “tractaments mèdics com qualsevol altre”. Així mateix, Vargas va aclarir que no totes les persones trans es volen sotmetre a l’hormonació o reassignació de gènere, però “l’important és que tinguin llibertat per decidir”. Avançant-se a possibles reaccions, la presidenta de l’associació va afegir que són canvis premeditats i difícils. “Per a totes aquelles persones que diuen que ara tothom es podrà canviar de gènere, realment us plantegeu qui voldria passar per la discriminació que sofreixen les persones trans?”, va reflexionar.
La normativa específica per als professionals és un dels obstacles per dur a terme aquests tractaments, però n’hi ha un altre: no hi ha cap professional format en aquest àmbit. Des de Diversand van assegurar que el ministeri de Salut està buscant la manera de fer formacions als metges.
La llei de família
La Llei de la persona i família és la que preveu tots aquests aspectes. Es va aprovar el juliol de l’any passat i estableix, per exemple, que la seguretat social cobreixi els tractaments hormonals i de reassignació de gènere, i que l’hormonació es pot fer a partir dels 16 anys i la reassignació des dels 18. Així mateix, va aprovar que el canvi de nom al Registre civil fos possible tant per a menors com majors d’edat. En el cas de menors, amb el consentiment dels dos progenitors. Pel que fa al canvi de gènere, només es permet a majors de 18 anys.
CLAIS
1 La llei de família aprova la cobertura
La Llei de la persona i família, aprovada el juliol de l’any passat, aprova que la seguretat social cobreixi els tractaments hormonals i de reassignació.
3 Salut treballa en un circuit mèdic específic
El ministeri de Salut es troba treballant en una normativa que preveu el circuit que han de seguir els metges.
3 Hormonació als 16 i cirurgia als 18 anys
Quan s’aprovi la normativa, els majors de 16 anys podran sotmetre’s a hormonació i els majors d’edat, a reassignació.
LA LLEI LGTBIQ+, ENCARA EN L'AIRE
La creació d’una llei que reguli les necessitats del col·lectiu LGTBIQ+ és una demanda constant per part de Diversand. Durant la reunió amb el ministeri de Salut, l’associació va mostrar el seu malestar respecte d’aquest assumpte, però la presidenta i la vicepresidenta de Diversand van explicar al Diari que és quelcom que tractaran més aviat amb Igualtat i el Govern. Encara no hi ha una data fixada per a la trobada. La presidenta de Diversand, Nieves Calvo, va insistir que són una associació de gent treballadora, amb una junta nova, i que van treballant pas per pas.