Gili assegura que no deu “res” al PS, que li reclama 11.000 euros

“No els dec res.” La cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, ho té clar: el PS no té dret a reclamar-li 11.000 euros en quotes impagades. El partit, segons va avançar ahir el Diari, ha portat l’afer a la Batllia. Gili, de fet, va rebre la notificació judicial aquesta mateixa setmana. El PS també reclama milers d’euros per aquest mateix concepte al cònsol menor escaldenc, Quim Dolsa, i a la consellera de Gent Gran, Infància i Recursos Humans, Magda Mata.

Segons la formació socialdemòcrata, Gili hauria d’haver continuat pagant el 10% del sou de cònsol major al partit quan va sortir-ne, el maig del 2021. Abans de les eleccions comunals del 2019 Gili –tal com fan tots els candidats que es presenten a unes eleccions sota les sigles del PS– va signar un document que estableix, entre altres coses, que els càrrecs electes hauran de destinar una desena part del salari al finançament del partit. La mandatària va qualificar ahir de “contracte moral” aquest acord i va recordar que la Llei de finançament públic, que és la normativa que el regula, no preveu que el pagament d’aquestes quotes tingui caràcter obligatori.

Pèrdua de confiança

Gili va abandonar el PS fa poc més de dos anys, però el malestar amb el partit ja s’havia començat a covar de molt abans. La primera discrepància de pes ja va fer-se evident l’abril del 2019, durant la campanya de les eleccions generals. Gili, que hi va ser escollida consellera general per la circumscripció d’Escaldes-Engordany, va manifestar a la direcció del partit el seu desacord per la contractació de dos assessors externs (un dels quals, va recordar Gili, va ser acomiadat el setembre del 2021 arran de l’escàndol pel plagi del document Un acuerdo verde para España, amb què el líder de Más País, Íñigo Errejón, va presentar-se a les generals espa­nyoles del 2019). “No van escoltar-me i, a més a més, van dir-me que no treballava pel partit”, va assegurar.

Aquestes desavinences van debilitar la confiança entre Gili i el partit. El primer any al capdavant del comú d’Escaldes-Engordany va trencar-la del tot. Aquest període, va destacar la cònsol, va ser “molt difícil” per a la majoria. Als estralls de la pandèmia cal afegir-hi altres problemes: la manca d’un cap de finances comunal i d’un gabinet jurídic funcional, l’arribada d’un interventor nou, la complexitat de carpetes com ara la gestió urbanística del Clot d’Emprivat i el projecte de construcció de l’aparcament de l’Obac i, no per últim menys important, el repte d’haver de treballar “per Zoom” amb un Govern amb qui l’equip comunal mai abans no havia tingut interlocució. “El PS no em va ajudar gens quan més ho necessitava. Tot i això, vaig continuar al partit. Soc una persona de compromís, m’han educat així, però va arribar un moment en què no vaig poder més”, va argumentar la mandatària.

Gili ha treballat 12 anys per al Partit Socialdemòcrata. Del 2009 al 2021. Després de dos anys convulsos al Consell General (parlem de la legislatura fallida 2009-2011, en què els socialdemòcrates, encapçalats per Jaume Bartumeu, no van poder aprovar cap pressupost perquè van quedar a un escó de la majoria absoluta i no van obtenir suports externs), Gili va picar pedra vuit anys més com a consellera general pel PS –del 2011 al 2015 i del 2015 al 2019– en unes condicions tant o més complicades. Durant aquest període, va destacar ahir Gili, va assumir els càr­recs de secretària de Sindicatura del Consell General i de secretària d’organització del PS. I tot això, mantenint la feina fora de la política.

La denúncia contra Gili per les quotes impagades va portar-la a la Batllia l’executiva anterior del PS, presidida per Pere López, poc després de les darreres eleccions generals. Ja feia mesos, però, que els socialdemòcrates reclamaven els 11.000 euros a Gili. Ho feien mitjançant trucades i altres mètodes de pressió “al límit de l’assetjament”, fins al punt que alguns membres de l’entorn més proper de la cònsol van batejar l’import reclamat amb els malnoms d’“impost revolucionari” i “dret de cuixa”.

Pel que fa als motius que hi ha darrere de la decisió de portar a la Batllia la reclamació de les quotes, Gili apunta que podria atribuir-se a “una mala digestió dels resultats electorals” i “potser” a problemes d’índole econòmica, tot i que, assegura, la situació financera estava endreçada quan va abandonar el partit.

El pronunciament del batlle sobre el cas, inèdit als tribunals andorrans, dictarà jurisprudència. Gili, per la seva part, no oblidarà mai la lliçó que ha après en els últims dos anys: “Quan una persona es fica en política, cal que triï bé els seus amics i vigili bé el que signa.”