El 54% dels assalariats té un sou entre el mínim i el mitjà

Més de la meitat d’assalariats del país té un sou comprès entre la franja del salari mínim i el mitjà, és a dir, entre 1.286 i 2.413 euros segons les darreres dades d’Estadística. Així consta en la informació facilitada pel Govern i que s’està analitzant per tal de determinar quin increment s’acaba decidint per al salari mínim de cara a l’any vinent. En concret, el percentatge representa 24.733 persones, segons dades d’entre gener i març d’aquest any. Pel que fa a l’evolució al llarg dels anys, la xifra ha anat creixent els darrers tres anys, però va patir una davallada entre el 2019 i el 2020, any en què va esclatar la pandèmia.

De la mateixa informació s’extreu que un 1,4% dels assalariats perceben una nòmina igual al salari mínim, cosa que representa 657 persones i un 2,4% (1.086 trebaladors) reben un sou de prop de 1.300 euros, dada que representa el salari mínim més un 1%. El nombre de persones que reben el salari mínim ha anat incrementant al llarg dels darrers cinc anys, amb una excepció entre el 2021 i el 2022. Així, el 2019 el cobraven 347 persones, mentre que el 2020 eren 419 i el 2021, 578. L’any passat la dada va baixar fins als 544 i a l’inici d’aquest any va tornar a créixer fins als 657 assalariats. La tendència també és a l’alça amb les persones que cobren el salari mínim més un 1%. En aquest cas, el 2019 cobraven aquesta quantitat 568 assalariats; el 2020, 685, i el 2021, 825. L’any passat el nombre va créixer fins a 838 treballadors i a principis d’aquest any arribava a les 1.086 persones.

La informació dona dades també sobre els assalariats entre la franja del sou mínim i dels 24.000 euros anuals, que equival a un 23,4% (10.735 persones) i la que va des de la franja més baixa fins als 20.000 euros anuals, que representa un 40,2% dels assalariats (18.411).

De cara a l’any vinent, el ministeri de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, liderat per Conxita Marsol, i el de Finances, amb Ramón Lladós al capdavant, treballen per definir quin ha de ser l’increment del salari mínim. Els dos ministres tenen clar que ha de ser una mica superior a l’IPC amb la voluntat d’anar equiparant la franja salarial més baixa amb el 60% del salari mitjà, tal com recomana la Carta Social Europea. Amb les darreres dades d’Estadística, l’objectiu per al sou mínim seria arribar als 1.447 euros. Cal recordar que el salari mitjà va variant i per tant és aproximatiu.

De moment, el Govern treballa amb un tancament d’any amb un IPC del 4,2% però encara no ha definit quin serà l’augment concret per al salari mínim ni si distarà molt de la xifra corresponent a l’Índex de Preu del Consum. La voluntat és poder consensuar l’increment també amb la patronal, però de moment la CEA no s’ha posicionat i el seu president, Gerard Cadena, va manifestar que cal esperar els darrers mesos de l’any per poder tenir dades més fiables i agafar un posicionament. Els empresaris veuen, però, que la inflació segueix sent alta i que l’increment pot dificultar el funcionament d’algunes empreses. L’anàlisi més profunda, però, l’ajornen al mes d’octubre.

A L'ESPERA DE SINDICATS I PATRONAL PER LA RESTA DE SOUS

El Govern ja ha deixat clar que no tornarà a imposar al sector privat un increment salarial com es va fer l’any passat a causa de l’elevada inflació, que va superar el 7%. L’executiu aprovarà, això sí, un augment per al salari mínim, que encara s’ha d’especificar quin serà però que es vol que estigui per sobre de l’IPC. Per a la resta de franges salarials, però, ha derivat el debat al Consell Econòmic i Social. Han de ser, doncs, sindicats i patronal els que es posin d’acord per determinar quin increment salarial s’ha d’aplicar a la resta de treballadors, si és que se n’ha d’aplicar algun. Per ara, però, ni tan sols hi ha data per a la primera trobada. El president de la CEA, Gerard Cadena, va indicar que la trobada està prevista per a després de l’estiu. Les posicions comencen molt oposades i serà difícil que s’acabi arribant a una entesa. De fet, ja es va intentar l’any passat que l’increment fos consensuat però davant el fracàs del Consell Econòmic i Social finalment va ser el Govern el que va imposar la pujada escalonada dels salaris. Enguany, la inflació segueix sent important, al voltant del 4%. Tot apunta, però, que si patronal i sindicats no es posen d’acord, per a l’any vinent no hi haurà cap pujada salarial obligatòria per al sector privat més enllà del marcat per l’executiu per a les persones que percebin el salari mínim.