El Govern francès no es 'mulla' amb els 'cas Mendoza'

La ministra d’Europa i Afers Exteriors francesa, Catherine Colonna, no es mulla en el cas Mendoza i ha respost les preguntes de dos diputats de l’Assemblea Nacional respecte a la imputació de la presidenta de Stop Violències sense anomenar-la i amb només dues referències a Andorra. Els parlamentaris Sylvie Ferrer i Michel Sala van fer fa un mesos dues preguntes amb resposta escrita a la ministra sobre el procés judicial contra Vanessa Mendoza i el govern francès els ha respost aquesta setmana.

La contesta d’una extensió considerable se centra a nomenar una a una les accions que el govern francès, sota la presidència del Copríncep gal Emmanuel Macron, ha fet en relació amb les polítiques feministes recordant que França ha implementat des del 2019 la diplomàcia feminista, que “situa la igualtat entre dones i homes com una de les principals causes dels dos quinquennis del president de la República i al centre de la nostra política exterior”. En aquest context, també recoden que França ha compromès 400 milions d’euros a la salut i els drets sexuals i reproductius per al període 2021-2025.

A la resposta se li dediquen a Andorra, sempre sense referir-se a Mendoza, el dos darrers paràgrafs. “França reitera el seu compromís constant i decidit amb la llibertat d’expressió i continuarà la seva acció decidida en suport als defensors dels drets humans i a les organitzacions de la societat civil compromeses amb la promoció dels drets de les dones i les nenes, arreu del món, inclosa Andorra”, s’assenyala en la contesta de la ministra Catherine Colonna, que finalitza dient que “com fa amb tots els seus socis, França seguirà plantejant el tema dels drets humans a les autoritats andorranes”.

A les preguntes dels diputats francesos es recordava que “a la presidenta de l’associació per a la defensa dels drets de les dones Stop Violències a Andorra, se li havia obert un procés judicial mentre exercia el seu dret a la llibertat d’expressió” quan “va defensar els drets fonamentals de les dones i les nenes a Andorra i va denunciar la prohibició total de l’avortament al país durant una sessió organitzada l’octubre de 2019 pel Comitè de les Nacions Unides per a l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona (CEDAW)”.

Feien dues preguntes al govern gal. “D’acord amb la diplomàcia feminista desenvolupada per França i amb la seva estratègia internacional en matèria de salut i drets sexuals i reproductius, com vol posicionar-se França per garantir realment el dret a la defensa dels drets humans i, més concretament, els drets de les nenes i dones i el dret a la llibertat d’expressió?”, deia la primera. “Quines accions prendrà França per donar suport als activistes d’arreu del món que són atacats regularment per les seves accions i lluites a favor dels drets humans?”, era la segona.

DEMANDA DE SIS MESOS D'INHABILITACIÓ I UNA MULTA DE 12.000 EUROS

Fa uns dies es va conèixer la petició de pena per part de la Fiscalia contra la presidenta de Stop Violències, Vanessa Mendoza, per un delicte contra el prestigi de les institucions. El ministeri públic demana per a Vanessa Mendoza una pena de sis mesos d’inhabilitació per exercir un càrrec públic, una multa de 6.000 euros i, a més a més, una indemnització per al Govern de 6.000 euros més. La presidenta de Stop Violències va fer unes manifestacions en una intervenció el 2019 al Comitè per a l’eliminació de la violència envers les dones de les Nacions Unides (la CEDAW), i a diversos mitjans de comunicació sobre Andorra, l’avortament i l’acció que pren el Govern envers aquesta temàtica. La presidenta va arribar a afirmar que el Govern obligava joves sense recursos a tenir els fills i donar-los en adopció. L’executiu va considerar que la intervenció a l’ONU i les declaracions podien ser constitutives de delicte i va denunciar Mendoza a la Fiscalia. Després d’estudiar els fets, el ministeri públic va decidir tirar endavant i obrir una causa judicial en relació amb aquestes declaracions.