Alberca deixa el càrrec de fiscal general i se'n va al Tribunal de Corts

El món de la justícia és un ecosistema convuls marcat pels canvis constants, les mancances estructurals i els retards. Substitucions, places vacants, moviments entre departaments, renúncies i falta d’efectius de batlles, magistrats del Tribunal de Corts, del Superior i fiscals adjunts estan a l’ordre de dia. Ara li toca el torn al càrrec de màxim responsable de l’acusació pública. Després de dotze anys i dos mandats, Alfons Alberca plega a final de setembre i s’incorpora al Tribunal de Corts com a magistrat a temps parcial. Ha estat un moviment de peces. El jutge i president del tribunal, Josep Maria Pijuan, es va jubilar el maig passat, així que la fins aleshores magistrada a temps parcial Carolina Bailén –que havia estat fiscal– passava a jornada completa, de manera que quedava una plaça vacant que serà el lloc que ocuparà Alberca. La seva substitució comportarà una nova reorganització interna. La que està més ben col·locada per liderar el Ministeri Fiscal en la nova etapa és l’actual magistrada del Tribunal Superior Alexandra Cornella, que durant molts anys també va formar part de l’equip de l’acusació pública. La decisió de nomenar el nou fiscal general correspon al Consell Superior de la Justícia a proposta del Govern. El mandat és per a sis anys renovable una sola vegada. Xavier Espot i Ester Molné, en tant que ministra de Justícia i Interior, tenen un mes i escaig per tancar la qüestió.

Cinc anys convulsos

Toni Martí va escollir a poc d’arribar al Govern Alfons Alberca fiscal general en substitució de Robert Ampuy l’any 2011. Era la primera vegada que un andorrà es feia càrrec del ministeri públic. I el va renovar sis anys més tard, tot i els dubtes inicials sobre la continuïtat. Però va ser precisament el que marcarà tot el seu segon mandat, el cas BPA, el que el va catapultar cap a la reelecció: l’entorn dels Cierco el va situar en el punt de mira. El 2018 comença el judici que des de fa cinc anys està marcant els tempos de l’univers judicial amb el fiscal general a primera línia. Primer com a part de la instrucció i després a les vistes d’una causa inacabable i ajornada infinitat de cops per motius diversos com un element clau de l’estratègia de la defensa per dilatar el judici. Alberca tampoc es va escapar de convertir-se en protagonista. Un dels advocats d’un dels encausats va provar d’apartar-lo del cas sota l’al·legació que no actuava amb imparcialitat. No se’n va sortir, però la vista es va tornar a suspendre. I encara estem a la primera causa que ni de bon tros és la més transcendent de tot el que envolta les suposades irregularitats de BPA. S’havia previst la possibilitat que fent una excepció continués al càrrec com a mínim fins tancar el primer judici, però com que és impossible marcar una data fiable s’ha optat pel relleu.

En falta un

Alberca ha defensat sempre que pel volum de treball el ministeri públic hauria de tenir en plantilla vuit fiscals adjunts. Fa menys de dos anys només eren quatre i ara n’hi ha set: Ivan Alís, Borja Aguado, Núria Garcia, Roser Mazon, Elisabet Puente, Patrícia Silvestre i Marta Villaverde. En faltaria un, doncs, per gestionar amb garanties i sense retards els més de 10.000 dossiers –la majoria causes penals– que arriben cada any al Ministeri Fiscal.

CANVIS AL CONSELL SUPERIOR, ROSSELL A L'EXPECTATIVA

Les renovacions també arriben al Consell Superior de la Justícia i tot que no se sap l’abast dels canvis qui segur que no segueix és el president. Enric Casadevall compleix a la tardor els dos mandats i no pot repetir. És potestat del síndic nomenar el seu substitut, però Carles Ensenyat assegura que no farà cap moviment fins a conèixer la decisió de les altres quatre parts implicades, Govern, membres del cos judicial, i els dos Coprínceps. Tot i així, l’exministre Josep Maria Rossell es manté a l’expectativa per convertir-se en el màxim responsable de la justícia. Hores d’ara és el que està més ben col·locat. Els moviments també afecten el Govern, que haurà de designar el relleu de Maria Carme Torres Orpinell, que va cessar a mitjan juliol. La plaça està vacant des d’aquell moment, ja que l’executiu vol esperar al novembre que es facin tots els canvis. Torres ocupava la vicepresidència que en marxar va recaure en Claudia Arias Alís, la representant del món judicial. Arias pot i vol repetir, però hi ha un entrebanc de difícil solució, i és que es va enfrontar amb els batlles i ara no la volen. Hi havia altres possibilitats però no han fructificat, de manera que l’única opció que té és reconciliar-se amb ells. Els altres dos, Cabeza i Adellach, poden, però com sempre els Coprínceps diran.